JOAN DESCALS AL JARDÍ D'OLGA

JOAN DESCALS AL JARDÍ D’OLGA
*
26-10-13
*
Tenir un llibre propi que un il·lustre pintor hagi fet servir de quadern d’esbossos és una joia afegida. Joan Descals, insigne artista i polític (en aquest ordre a la seva entrada digital) va voler una vegada entrar al jardí contingut dins del meu llibre “La pluja sobre els palaus” (Els Llibres de l’Óssa Menor 1990). En va pintar tota una sèrie i em va regalar aquests esbossos. Descals, aquest cultíssim prohom resident al Vendrell, fa filigranes sobre materials diferents d’una originalitat que sorprèn. Cal visitar les seves exposicions, conèixer la seva obra. Ningú com ell ha interpretat els poetes.
             Copio aquest poema que Joan Descals omple de símbols:

            “Et diré que la primavera s’acosta a tu com l’aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l’herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l’aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T’ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.”
*
Noteta curiosa: en un diari digital nacional, un articulista de Reus es pregunta on són els poetes catalans. Vergonya que no ho sàpiga, encara, i que els vulgui ignorar. Sé per on va: busca poetes patriòticament declamatoris.
*
Poema del capítol “Jardins”, del llibre esmentat més amunt. Llibre que també figura dins de “Óssa Major-Poesia Completa d’Olga Xirinacs 19

13 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Quina joia!!!

M. Roser ha dit...

Un petit tresor tenir un llibre així!
No el coneixia aquest poeta, però m'ha agradat molt aquest fragment que ens has regalat, perquè en gaudíssim!
Bon diumenge Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Amb la seva particular visió del món, Joan Descals va enriquir, tot dialogant-hi, aquesta obra teva.

Relatus ha dit...

Quin goig!

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

M'agrada.
Tinc entès que vens al Vendrell aviat oi???

Unknown ha dit...

Joan Descals i tu. Dues ànimes fetes per trobar-se i gaudir l'una de l'altre.
Qui no sap res dels poetes catalans hauria de pensar no només en els famosos, també en aquells que s'amaguen darrere als arbres o sota el llit amb el quadern contra el pit i el llapis a la boca.
Un apunt molt bonic, Olga!

Helena Bonals ha dit...

M'agrada tot el poema, però l'últim vers, és massa!

Eduard ha dit...

Poema i il·lustracions que alegren un diumenge al matí!
I m'afegeixo a la vergonya envers el comentari -li donaré un marge de rectificació a l'articulista- sobre els poetes catalans. Vergonya doble per a mi tractant-se d'un reusenc.

Galionar ha dit...

Un tresor que no té preu, Olga, un regal així. Un artista que rellegeix els teus mots amb el llenguatge dels pinzells. Aquestes són les autèntiques riqueses que justifiquen el goig de viure.
Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Quina il·lusió un regal com aquest!!! I que bé que en l'hagis ensenyat!!! Gràcies per compartir, Olga!

Pilar ha dit...

El millor dels jardins són els secrets que guarden.

Els poetes hi són, però no tothom gaudeix de la sensibilitat als ulls per escoltar-los.

novesflors ha dit...

Quina meravella! Això és un tresor, de paraules i de dibuixos i d'originalitat. Molt bonic. Cercaré el teu llibre.

carina ha dit...

Quina joieta, Olga! Estic encantada de tornar-te a llegir després d'un període apartada del món dels blocs. Per cert, a l'institut on treballo els alumnes de segon de batxillerat llegeixen Setmana de difunts, aquí els meus companys de departament són molt admiradors teus (jo també). Tinc ganes de fer una ressenya d'un llibre teu. Una abraçada.