L’ÚNICA SANG, EL VI
*
1-10-13
*
Dies de verema. Raïm negre perlat, velat com un cristall en plor, que
farà vi translúcid i opac per al nostre paladar enyorat. Raïm ros de noia
prerafaelita adormida al sol entre les garbes.
Potentíssims, els ultres espanyols. En els recents i ja tristament famosos
actes de Quijorna, vora Madrid, he sentit dir per televisió a un militant
enardit: “ No habrá separación territorial sin que se tiña de sangre.” Així,
així, així es parla a Madrid (i on calgui), amb tota la connivència dels
governants que no són nostres ni saben governar. Els herois de Quijorna,
aixoplugats per la seva alcaldessa, són una mostra de la sang que no solament
saben vessar “en tardes de toros” (“Granada, tierra soñada por mí....”), sinó
de la que tenen la intenció de vessar sobre el nostre territori; perquè ells,
diuen militant, posaran tots els mitjans possibles al seu abast perquè així
sigui. Entre nosaltres, festa i concòrdia. Pel que fa a ells, amenaces de cara
al sol, braç alçat, “trapos” cremats de banderes no nacionalistes espanyoles.
El govern, callant atorga.
Nosaltres no volem altra sang que el vi de la verema. Fem atenció, que
les feres s’organitzen i ja sentim el seu alè fètid.
*
Collage d’OX
9 comentaris:
Quina mania que tenen aquesta bona gent (és un dir) de fer-ho passat tot per les armes, senyal inequívoca de la intemperància i la bàrbarie.
No hi haurà altra sang que la del vi! M'agrada. Ah, però, els altres... i alguns del d'aquí...
Em sembla que val més ignorar-los, perquè no val la pena que ens fem mala sang ( mai millor dit)...
Petonets, Olga.
Em sembla que alguns d'aquests dies propers, farem bé de quedar-nos ben tancadets a casa i esperar que passin les feres sanguinàries.
A mi també m'ha agradat el teu títol: l'única sang, el vi, no en volem d'altra...
Deixa'm recordar unes paraules d'en Josep Fortuny de la Dharma que ha mort avui:
“La gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana…”
Aquests individus sempre hi han sigut i ara, davant la por, ens ensenyen les dents. Però aquest cop no ha d'haver-hi sang
Jo no vull fer-me mala sang però cal recordar que a la història del món poques vegades -o cap- han guanyat 'els bons' sinó els qui tenien més bones armes, per desgràcia. Les vegades en les quals algú de bona voluntat i pacífic ha dit 'això no passarà' són incontables.
Tants com som, per aniquilar-nos haurien de fer un genocidi, i es carregarien fins i tot els de la seva banda. Ahir vaig sentir l'Aguirre dient que som propietat d'ells. Jo no sóc d'ells ni ho seré mai.
Les armes de la pau de vegades sí que han triomfat: l'Índia, Sudàfrica, els Països Bàltics... i ben aviat també Catalunya.
Cada cop s'assembla més a la relació entre maltractador i víctima. és clar que la submissió no calma la ira del maltractador. No calma la seva mancança d'odi: l'odi a allò que no pot dominar perquè no pot entendre.
Com que som un poble pacífic i -com hem demostrat en les manifestacions massives- amant de la festa també pacífica, el vi amb moderació, amb bon gust i amb una bona coca amb recapte!
Publica un comentari a l'entrada