TANTA GENT CONTENTA
*
13-9-13
*
La Via Catalana per la Independència
passava per sota del nostre balcó, a Tarragona, paral·lela al Balcó del
Mediterrani. El dia 11, una bona amiga periodista de premsa, em va demanar per
pujar a casa i fer alguna fotografia. És un primer pis i fa de tribuna. Se
n’han fet de molt boniques, des d’aquí.
Com
que l’amiga Sònia va tenir la gentilesa d’enviar-me una de les seves fotos,
avui m’agrada posar-la aquí, juntament amb el correu on me l’enviava. Aquest
text curt l’he trobat ple de força, amb una observació real que feia temps que
no sentia entre el to de pessimisme general. Diu així:
“Bon
dia Olga,
per guarir una mica aquesta
enyorança que em dius, et faig arribar una imatge del Balcó, feta des del teu
balcó.
“Encara
m'esborrono com ahir, que amb l'Andrea no sabíem si era del vent o l'emoció...
“Quant
de temps feia que la gent no estava així de contenta, es respirava una energia
de total proximitat i esperança. Una Diada enorme i plena d'alegria.
“Ara
a seguir treballant...”
*
“QUANT
DE TEMPS FEIA QUE LA GENT NO ESTAVA AIXÍ DE CONTENTA...” Ho diu una bona periodista gens donada a
exageracions.
Tants
d’esforços de tanta gent no han estat en va, doncs, si han aconseguit que
aquesta gran majoria de catalans i de simpatitzants s’hagi sentit feliç i per
una causa de les més nobles: donar forma i energia, alegria i continuïtat a l’estimada
Pàtria.
*
Fotografia
de Sònia Rimbau.
7 comentaris:
Tens raó Olga, cap esforç ha estat en va, i és veritat que la gent estava molt contenta, ho vaig poder comprovar al meu tram, malgrat la majoria no ens coneixíem, hi havia un gran esperit de germanor, fins els infants se'ls veia la mar de feliços ben embolicats amb l'estelada...Vaig pensar que tindrien un futur millor!
Contents i orgullosos d'haver-ho fet tant bé!!!
Uns organitzadors impecables i de gran nivell...
I una gent feliç i contenta i respectuosa i civilitzada...
I sí, ara, a seguir treballant, potser més que mai.
Cal comptar amb la negativa radical. ja anunciada, del govern espanyol. És molt important que mantinguem l'ànim que el dia 11 ens va llançar al carrer. Encara que sembli impossible s'ha d'aconseguir votar.
Tanta gent, i tan contenta!
Doncs sí, tothom estava molt content. Fins i tot jo, que no és gens habitual que parli amb gent que no conec, ho vaig fer :)
Confesso que a mi m'amara un sentiment contradictori. Com a fill de tarragonina ja m'agradaria tenir un balcó com el teu. Jo el dia onze vaig ramblajar per la travessera de les Corts, que és un hi havia la cadena més propera de casa. Vaig veure i sentir la mateixa alegria, però les vibracions que m'arriben em posen de mala lluna, tinc la sensació, quasi convenciment que tenim davant una paret, una muralla.
L'alegria reflecteix que som gent de bona mena.
Publica un comentari a l'entrada