LITERATURA DESCRIPTIVA


LITERATURA DESCRIPTIVA

*

25-1-13

*

En el post sobre l’Índia vaig esmentar Vikram Seth i el seu llibre “Una música constant”. Com que a algunes lectores els havia agradat l’obra, penso que és curiós que ara expliqui una petita anècdota derivada de la lectura.

            Recordarà, qui hagi llegit la novel·la, que el protagonista, que toca en un grup, es dedica a buscar amb afany per les cases de música de Londres un disc determinat amb la gravació dels quintets de corda de Beethoven, op. 4 & 104. No el troben. Insisteix. Ell sap que és editat a Praga i vol exactament aquella versió. Li diuen que és molt difícil importar el disc, gravat el 1976 i editat el 1977. Insisteix. Passa temps i, per fi, aconsegueix el disc amb gran emoció i alegria.

            Com que Vikram Seth és minuciós, descriu aquest disc. Cada detall de la portada: la sala, els mobles, la catifa, el llum de sostre, un peu vertical de fusta per indicar privacitat sense necessitat d’acordonar l’espai... A mesura que ho anava llegint em venia un somriure. Vaig anar a l’armari de música per extreure aquest mateix disc i en la mateixa edició que el tresor de Vikram. L’havíem comprat a Praga. Gairebé vaig tenir la mateixa alegria que l’escriptor.

            Si cal o no descriure amb detall, és decisió de cada escriptor. La descripció situa les accions. Vikram desitjava aquell disc i va sentir la necessitat d’acariciar-lo amb les paraules. Va fer bé: en la seva literatura vaig retrobar la música i la visita a Praga. Jo també havia escrit, a Praga mateix. Un conte que es diu “Pinyols sobre l’Vltava”. I és que mentre érem al pont Karluv vam comprar una paperina de cireres i anava escopint els pinyols a l’aigua.

*

Fragment de la portada del disc descrit per V. S.

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Ui, quina il·lusió que em fa! Si no et molesta em guarde aquesta imatge, perquè els CDs que acompanyaven la novel·la tenien una caràtula com la portada del llibre.

Calpurni ha dit...

Quants petits tresors que ens omplen d'emoció tenim amagats a les nostres cases!
El teu disc, Olga, n'és un exemple.
Salut i poesia.

novesflors ha dit...

Gràcies, Olga. He trobat la imatge completa en internet:


http://www.ebay.com/itm/SUK-QUARTET-SPELINA-BEETHOVEN-Quintets-SUPRAPHON-LP-/140736766727

M. Roser ha dit...

Quina anècdota tan entranyable...A mi m'agrada molt la literatura descriptiva, és com si estesis contemplant allò que t'estan descrivint...
Petonets.

Helena Bonals ha dit...

Ja tinc ganes de llegir-lo, aquest llibre, tot i que va per llarg!

GLÒRIA ha dit...

No he llegit mai res d'aquest autor i ja només faltava que en parlèssis tu. No em desagraden els escriptors minuciosos. Hi ha, en ells, alguna obssessió de matemàtics que, si és reeixida, resulta una lliçó d'estil.
Salut com sempre, Olga. Sigues feliç!

Maria Dolors Giral ha dit...

En aquest mateix pont vaig tenir un d'aquells moments privilegiats que et procura la vida. Un capvespre amb el riu ple de fulles i el sol de biaix... Jo també vaig escriure, a Praga, un conte d'un músic. El recordo vagament però aquell crepuscle no se'm despintarà mai.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Depén del tema i de la intenció a l'hora d'escriure'l, s'imposa una o altra escriptura, em sembla. A vegades és descriptiva, de vegades es vol que simplement suggereixi.

Galionar ha dit...

Quina bella casualitat, Olga, tenir el mateix disc que es descriu al llibre! Jo no recordo gens la caràtula dels CD's, però la imatge és molt bonica.
Sobre la literatura descriptiva, suposo que dependrà de qui l'escrigui i com com l'escrigui; algunes obres són fantàstiques, com aquesta de Vikram Seth, i en canvi d'altres es fan pesaes i insuportables... Em sap greu no haver estat mai a Praga i les coses que m'he perdut.
Una abraçada!

Núria Talavera ha dit...

Olga, quina il·lusió trobar aquesta entrada teva sobre aquest llibre, t'enllaço el comentari que vaig fer jo fa un temps... realment un llibre preciós :)

http://nebuloses.blogspot.com.es/2010/05/una-musica-constant.html

una abraçada