ÍNDIA


ÍNDIA

*

22-1-13

*

Conec molta gent que ha estat a l’Índia. Uns n’han tornat encantats i altres fastiguejats. Com que és un país gran, per força les diferències han de ser notables. He vist velles pel·lícules de l’època del domini britànic. He llegit novel·les d’indis i d’índies, i poques m’han agradat tret potser de “Una música constant”, d’un Vikram Seth afincat a Londres i estudiant d’Oxford. M’he criat amb “El libro de las tierras vírgenes” i amb “El libro de la selva” pel·lícula, que anàvem a veure de petits a la sala del col·legi La Salle. Kipling escriptor, Kipling explorador, inspirador del moviment Escolta. He seguit els moviments de Gandhi; del Pandit Nehru; de l’Aga Khan, que es feia pesar en diamants pel seu aniversari; d’Indira; tot en temps crucials. És a dir, he vist l’Índia de l’inrevés.

            Del dret sembla ser tota una altra realitat. No he entès mai el sistema de castes, la immensa misèria i el riu podrit. I ara llegeixo un extens reportatge sobre els cotxes de línia. Sobre els busos urbans. Sobre les violacions que s’atreveixen a mostrar la seva llarga tragèdia sangonosa per primera vegada a la llum del sol. Dones i homes sense esperança entre temples, varetes d’incens i escultures contorsionades. L’antiga saviesa no els ha servit. La religió tan arrelada, tampoc. La corrupció els ha traçat un mapa xuclador del que no poden sortir si no emigren. La vida de la dona no té valor, com no en té (o no en tenia) a la Xina. Tampoc a l’Àfrica, a Mèxic, a Colòmbia i bona part de l’Amèrica del sud.

            Vet aquí l’estranya evolució del món i dels seus déus directors: no tenim la llibertat de néixer on voldríem; de triar-nos la cara i el cos; de ser homes o dones. No sé si és el càstig original o l’experiment fallat. Per molt que viatgi o llegeixi no ho sabré mai. Però m’ho penso.

*

Foto d’agència.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No hi ha massa res que sigui de fiar i que ens serveixi... ni l'antiga saviesa. Quina llàstima!

Els colors de la foto enamoren ... la realitat ja no ho sé tant.

Bon dia, Olga!

Relatus ha dit...

Jo crec que és el càstig original: que les persones ens hàgim de suportar entre nosaltres. Per què unes es diverteixin, les altres han de patir. Sembla inparable.

Helena Bonals ha dit...

Jo he llegit Forster i Paul Scott sobre la dominació britànica a l'Índia, són molt bons.

Això que la vida de la dona no té valor, fins fa poc aquí ni la de la dona ni la de l'home. Però és veritat que les dones reben més.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En efecte, Índia o agrada molt o no agrada gens. És un país -de fet, un subcontinent- molt ple de contrastos.
Pel que fa a la seva espiritualitat, l'Índia ha generat diverses religions, així com sis filosofies diferents... Això, que és un patrimoni immaterial i material de primer ordre, no salva de res...
El cristianisme, una religió de l'amor, no es pot vantar gaire de ser-ho... Els humans som tan capaços del més sublim i del més abjecte.
El mateix Gandhi ja va dir que l'ahimsa (la no-violència) havia nascut a l'Índia precisament perquè són violents...

Montse ha dit...

Una música constant és una de les millors novel·les que he llegit!

A l'Índia no hi he estat mai, però abans de visitar l'Índia em queden molts altres llocs per visitar...

d'altra banda, m'ha fet pensar, el comentari de la Teresa Costa-Gramunt sobre això que va dir Gandhi...

Galionar ha dit...

M'ha fet una il·lusió especial saber que també tu coneixes el llibre de Vikram Seth, i també la Montse que l'esmenta en el seu comentari, perquè és un dels meus favorits i mai no havia trobat ningú que el conegués. Jo el vaig adquirir juntament amb un doble CD, amb tota la música que es va ementant a l'obra, i descansa molt poc al prestatge.
No crec que hagi fallat cap experiment, Olga; potser només es tracta que hem forçat la espècie humana a pujar a un llistó que de cap manera es mereixia...
Una abraçada!

novesflors ha dit...

Pense que l'evoliució del món i dels seus déus directors, com tu dius, hauria d'haver avançat per camins en què no ens calgués poder decidir on nàixer, ni ser home o dona, perquè qualsevol indret, qualsevol poble, qualsevol persona hauria de gaudir d'unes condicions de vida dignes en tots els sentits. El que passa, i no solament a Índia, és una vergonya per a tota la Humanitat.

Jo també he llegit "Una música constant", una novel·la que em va encantar. La vaig gaudir en la lectura i en l'audició de la música proposada que, tal com explica Galionar, venia acompanyant el llibre. Jo també vaig comprar els dos CDs.

M. Roser ha dit...

L'Índia un país fascinant, però no ho és gens la vida de la majoria de les persones que hi viuen...Començant pel sistema de castes i acabant per les terribles violacions.
Penso que la dona com sempre, és a la que més li toca el rebre, però també els homes de les sectes més pobres són menystinguts...
Per altra banda ens estan venent una Índia de pelis(tipus telenovel·les), amb tota mena de luxes, suposo per despistar-nos de la realitat del país.

Montse ha dit...

Ostres... a mi no em van dir res dels CD's ÔÔ és clar que tinc una versió de butxaca... hauré de buscar l'edició que porta els cedés, segur que val la pena!