"ABSOLC EL TEMPS"


“ABSOLC EL TEMPS”

*

26-1-13

*

“Eren somnis de principis d’estiu.

El capvespre s’allarga fins la darrera llum i nega la nit.

La besada jugava amb el fred escumós de la copa,

La sorpresa dels llavis, de la boca i del gust.

Era un joc el somriure.

No hi ha noms sota el pes d’aquell somni,

era envit i plaer i era viure.

El temps s’aturava a fora, i el futur.

I l’olor de l’herba ofegada que creix en els prats negats

on es fon fins i tot el plaer.

S’estén l’ombra, el reflex indulgent que avui respiro.”

*

És un poema de Zoraida Burgos, l’excel·lent poeta de Tortosa. El poema és del llibre “Absolc el temps” (Editorial Moll), Premi de Poesia Vila de Lloseta. Zoraida, escriptora, ha estat bibliotecària; ara restaura delicades obres antigues i escriu a la revista “Restaura”. D’aquesta manera, des de l’estudi de l’antiguitat fins el present dels poemes, l’univers de la poeta conté la saviesa dels colors i de les paraules.

            He triat aquest poema perquè m’hi he sentit identificada. Jo encara no sé si absolc el temps. Sé que visc “el reflex indulgent” dels somnis que explica. També he cregut que realment el temps s’aturava fora i que no hi ha noms. No obstant, una realitat tossuda fa possible que, escriure el motiu del reflex permeti a la poeta respirar avui encara.

*
Collage d'OX. Col·lecció 'Últimes llums'.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gran poeta amb majúscules, amb llenguatge molt personal, discreta i allunyada de vanitats i falses glòries

Helena Bonals ha dit...

"una realitat tossuda fa possible que, escriure el motiu del reflex permeti a la poeta respirar avui encara", metafòricament parlant sobretot, és ben bé així, escriure fa viure.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

M'agrada això:

El temps s’aturava a fora, i el futur.

No la coneixia i m'han vingut ganes de llegir-la.

Júlia ha dit...

Gran poeta, com tu mateixa. L'hem d'absoldre, ens agradi o no, què hi farem.

M. Roser ha dit...

Jo també l'absolc aquest temps que com diu la poetessa s'aturava fora i li estic agraïda per tots els somnis...
He llegit que la Zoraida Burgos, ha escrit el poema del dia mundial de la poesia, que es traduirà a molts idiomes...El poema es diu, "Només la veu".
Petonets.

Joan Josep Tamburini ha dit...

En literatura estem sota el poder de la "cultureta". La poesia encara més.
Hem de donar gràcies per les bones coses que ens ha dut el temps. Una abraçada: Joan Josep

Joan Guasch ha dit...

N'hi ha tantes de bones lletres que viuen en els llimbs de l'anonimat i la discreció! És un oceà enorme sense el qual els que destaquen/triomfen no podrien surar.

Anònim ha dit...


M'ha encantat el poema. Tot i especialment m'ha colpit quan diu: 'era viure'. Gràcies per compartir-lo Olga!

;)