NO CAL ANAR TAN AMUNT

NO CAL ANAR TAN AMUNT


*

26-8-12

*

Visitem el petit i ben treballat hort d’uns amics; el tenien com la nineta dels ulls: el vent els ha fet caure les tomaqueres, ja ben crescudes, que amb tot el seu pes han fet malbé les albergínies, els pebrots i l’enciam. Consternació. Era un petit paradís per a ells, i confio que ja el refaran.

He llegit bons llibres: la “Trilogia d’Auschwitz”, de Primo Levi, que hauria de ser llibre de text, com el Gulag de Solshenitzin. I “Diari d’un Cos”, de Daniel Pennac, molt recomanable. La resta, misteris nòrdics, que m’entretenen i refresquen. Petits i grans paradisos literaris.

Fent zapping hem descobert tv13, on la furibunda Gotzone Mora (ben coneguda a Barcelona) abocava tot el seu verí contra catalans i bascos. Aquesta 13 prové d’un maleït paradís pagat i emparat per la Conferència Episcopal Espanyola en la seva campanya via Opus-Vaticà contra l’Església Catalana, de la que només en queden les engrunes.

Els paradisos ens els fem nosaltres mateixos, cadascú amb la seva actitud. Els inferns, també. No cal aspirar a l’Olimp, que ja va massa carregat d’ambiciosos amb llengües viperines, amb perdó del ruc que el presideix.

*

Collage d’OX

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Trilogia d’Auschwitz hauria de ser llibre de text, però jo no me'l llegiria, no vull patir pas.

Joan Josep Tamburini ha dit...

¡Quins descobriments que fas! Entre TV13 i Intereconomia n'hi ha per agafar un cobriment de cor. Una abraçada: Joan Josep

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ja té nassos que entre tots subvencionem una església que ens maltracta, una institució que aboca diners a mitjans de comunicació que estan ben lluny d'una informació objectiva.
Massa odi on hi hauria d’haver bondat!

M. Roser ha dit...

Entenc el disgust dels teus amics pels problemes de l'hort.A casa també n'havíem tingut i el cuidàvem com un petit tresor...
Per curiositat he intentat buscar la tv13, però no l'he trobada, a cada lloc deu sortir per un canal diferent...

Rachel ha dit...

Bona reflexió la dels paradisos i els inferns. Diuen que la realitat és la que volem veure, però no és fàcil està, per més que vulguis, sempre al paradís...
Diria que els inferns venen sols, i els paradisos cal buscar-los i/o crear-los, més esforç...però suposo que és possible. :)