NAVEGACIÓ AMB MUSCLOS


NAVEGACIÓ AMB MUSCLOS


*

23-8-12

*

Molt a poc a poc, la navegació implacable ens condueix cap a final d’agost d’un estiu encès en molts sentits. També es cala foc a mar si es crema el barco. Ara el barco polític no té nord i tots els rumbs el porten al desastre.

La preciosa fresca de la ”Marinada”, lletra i música d’Antoni Pérez Moya, ens podria portar certament el consol que diu si no fos... que de la sardana com a símbol el país no en vol saber res. No fa “progre” i aquest país nostre és de pobres d’esperit, que formen una galdosa “progressia” com merda a l’espardenya, sinó, altres vents bufarien. Premi nacional també a la sardana castellana, què carai, bé ho hem de compartir.

No envejo els de vora la mar, i jo m’hi estic gairebé tot l’any. Amb l’estiu que fa, els meus familiars no tenen ni esma d’anar a la platja a torrar-se encara més, a veure si també els surt fum. A muntanya, sota les alzines, alguna fresqueta s’arreplega.

Ara bé, una saborosa plata de musclos com aquesta, que porten proteïna i no engreixen, bé que me la cruspiria. Ep, els musclos també tenen denominació d’origen. Musclo català, mejillón gallego, potser basc i tot... Si estem tan cofois de les denominacions d’origen i cada vegada se’n demanen més, senyal que volem distingir l’excel•lència i procedència del producte. ¿I la sardana? Va, un premi nacional compartit; posem-nos-hi mentre ens cruspim els molsuts i vellutats musclassos que la vida ens ofereix.

*

Collage d’OX
Nota: Internet avui va tan lent, que Vicenç i jo hem hagut de fer torns per veure si s'anaven afegint imatge i lletra, mentre fregàvem plats i llegíem i encara he pogut fer dos collages. Ja és voluntat, ja. (I despesa telefònica, perquè ha durat dues hores ben bones...)

9 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

A mí els musclos que m'agraden són els petits de roca. (que costa molt de trobar) Sobre els polítics ja no dic res. Sobre el premi...ja saps que jo escric en castellà, on no faig les faltes que faig en català. Si publiqués, cosa que crec no qrribarà mai, com em dirien? L'escriptor andalús nascut a Córdova, l'escriptor català nascut a Andalusia... En fi com no mereixo cao premi, millor no preocupar-me. Una abraçada: Joan Josep

jomateixa ha dit...

A mi els musclos em tornen boja.

Crec que com cada cop hi ha més gent conectada Internet necessita una mica de reforma. A mi també em passa que se'm talla tot sovint...

Helena Bonals ha dit...

Jo en conec, dels progres que no els agrada la sardana. I els conec de Filologia Catalana, no entenc com n'hi ha tants.

Lapsus calami ha dit...

N'encanten els musclos tant al vapor -les clòtxines- com en escabetx. Dels polítics passo, que fa massa calor. Una abraçada. I paciència.

M. Roser ha dit...

Caram quina barreja:-sardanes, musclos i polítics...
Ja ballava la nostra dansa quan només era un nap buf, els musclos no m'agraden gaire, i els polítics alguns no i d'altres...També dic que fa massa calor!

El porquet ha dit...

Un clàssic de clàssics l'avergonyiment de la pròpia cultura en aquest cony de país. La sardana és avorrida, l'espardenya fa pagès (com si ser pagès fos quelcom despectiu), treure la senyera o l'estelada et fa perdre la condició de ciutadà del món i si no menges plats japonesos especiats amb salses tailandeses no passes de la categoria de tastaolletes de comarca.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Avui tenim musclos per dinar, i un record pels bons amics que estiuegen a Mont-ral.

Montse ha dit...

has llegit "Mejillones para cenar"? segur que si, quina pregunta... i si no ho has fet, Olga, llegeix-lo!!!

Santa Paciència la vostra, ora pro nobis!

i d'això de la sardana, no sé si vas llegir el que deia a un post on parlava dels JJOO...

Visca l'espardenya!

Montse ha dit...

ai, perdona:

Mejillones para cenar és de Brigit Vanderbeke