*
ENSENYAMENT ENS DIU ROJOS
*
Ja fa molt mesos que Ensenyament vol segar la nostra primavera eliminant escoles. Ja fa molt de temps que, m’ho heu sentit a dir, l’escola que porta el meu està amenaçada políticament; defensada de totes maneres per les famílies, ben avingudes i lluitadores meritòries, i reforçada pels mestres, que han aconseguit per a l’escola els premis Baldiri Reixac i Escola Verda, entre altres.
Quan ahir a la tarda vaig llegir l’article que il·lustra aquest post, al Diari de Tarragona, em vaig sentir físicament malalta: migranya súbita i palpitacions. Mig asserenada, vaig escriure unes declaracions que el mateix Diari s’ha ofert a publicar i que ara exposo aquí:
Declaro que és vergonyós en un país que pretén ser democràtic:
1 – Que s’arribi a l’extrem, per part d’altes autoritats politiques, d’invocar el franquisme, amb mentida i aplicant la paraula “roja” per qualificar i tallar d’arrel una escola modèlica que hauria de ser admirada per aquestes autoritats.
2 – Que no es tinguin miraments, per part dels polítics que haurien de ser exemple de bon obrar, d’infligir dolor fins i tot físic a mestres, pares i a la propia persona que dóna nom al Col·legi. Proposta que va aceptar al seu dia i que agraeix amb tot afecte.
3 – Que el bon nom del col·legi al que ataquen serveixi de moneda de canvi, i s’utilitzi els innocents per fomentar una lluita entre partits polítics, establit així una mala praxis inaceptable.
Olga Xirinacs
21 comentaris:
no hi ha dret...
i no s'entén
al menys, jo no entenc res! això de caminar enrere no m'ho acabava de creure, però és ben bé així: estem anant enrere, enrere...
quina por!
Realment Olga, n'hi ha per agafar una taquicàrdia. Estem entrant en un món delirant, en el que tot s'hi val i res és poca cosa per a mirar de fer valer les posicions que cadascú defensa. Trepitgen cadàvers, si cal i beuen la sang dels vius, si els en queda.
És delirant... però no per això hem de deixar de lluitar. Que la lluita pel que creiem sigui la nostra millor defensa. L'obstinació la nostra millor arma.
Sembla que estigui mort, el franquisme, però no. Jo ho he comprovat alguna vegada en un col·legi electoral de l'Hospitalet, en defensar el català. Unes mirades, unes paraules plenes d'odi, gratuïtes.
Ànims, Olga.
El 'caudillo' ho va dir ben clar: Atado y bien atado.
S'ha de desfer el nus!
El que resulta més frustrant és anar a veure les autoritats amb propostes que demostren que es pot estalviar i defensar l'escola, i que et diguin "no", "per què?", "perquè no". Què es pot fer davant d'això?
Quin desastre!!! Estem reculant!!! Els darrers 30 anys de progressos en orris!
Jo crec que una part d'Espanya pateix d'un mal endèmic del qual mai no es curarà. Per poc que acotem el cap, contamina convençut de que el què fa és el què està bé. No veig que Espanya y Catalunya acabin de casar mai. Sempre hi ha escletxes irreparables.
Tens tota la meua solidaritat, Olga.
Després de 32 anys dedicat a l'ensenyament encara estic lluitant per l'escola pública. Abans ho feia per a aconseguir millorar-la i ara, ens toca desfensar allò que tenim perquè volen carragar-se-la. És trist.
Salut, molta salut i paciència!
És cert, aquesta situació és molt trista. Estem reculant, i no només en l'ensenyament. La situació ens hauria d'encoratjar més a seguir endavant.
Temps grisos, Olga. Una involució que de moment sembla que no té aturador.
Malament anem quan la dreta més reaccionaria s'ha apoderat de paraules com llibertat, per tal d'implantar els seus postulats.
Per on cau l'esquerra? O és que ja ha caigut del tot?
Senzillament, hi ha dies que no entenc el país i alguns dels seus governants. No és un problema de dretes o esquerres, és un problema de sentit comú i algunes conselleres sembla que l'han perdut.
Caldria uns quants actes de coratge per liquidar aquesta comèdia de partidets polítics ben instal·lats en el neofranquisme. Ja n'hi ha prou.
Pares i mares continuarem lluitant. Això no s'acaba. D'aqui a un temps preguntarem: I vosaltres polítics q ara ens demaneu el vot, q vareu fer per la nostra estimada escola? Bé us posaveu la nostra samarreta per conveniència política!
VERGONYA, VERGONYA!
Els nostres fills i filles no són rojos. Són VERDS. De grisos ja en tenim prou.
Gràcies Olga en nom dels nostres infants.
Sembla que vulguin tornar endarrere.
Les meves avies es deien Neus i Mercè. Uns noms preciosos. Però per culpa de l'escola tota la vida van ser la Nieves i la Mercedes, tot i sent catalanes d'arrel. Ara no esperarem que ens diguin que hem de fer. Som com som i som qui som.
Em preocupa molt aquesta recent plaga de caspa que ens envolta. No para de créixer i ni tan sols se n'amaguen. Amb el cap ben alt.
Ànim Olga, no deixes que els núvols que porta la gent gris al cap no et deixen veure les flors d’aquesta primavera que comença.
Quan el vent se’ls emporti, i tant sol quedi el terra mullat per la pluja, les flors seran més vives que mai.
Olga, sento molt tota aquesta inquina
i malvolença, però no els permetem que ens vegin de capa caiguda, com les flors en un dia de pluja, aixequem el cap ben alt, perquè sàpiguen que no ens deixarem trepitjar...
Una abraçada.
La mediocritat i la cobdícia s'han instal·lat en el poder. De fet porten anys instal·lats.
Ara convé ara no convé. Ara el que no volen és gent preparada i que pensi, que compari. És molt fort, gent així veurà de seguida les mancances dels governants i els seus "assessors" .
M'ho he deixat en el tinter. És a tot arreu. A Sabadell i a Sant Quirze, per citar un parell, perilen els Conservatoris / Escola Municipal de Música.
Han endeutat la ciutat espatllant placetes (treient uns dels carrers), ampliant zones esportives (tenim moltes), posant teulades a pistes d'atletisme o reformant teatres que després no son viables perquè l'aforament és petit...
El pitjor que podem tenir és goverants populistes (amb comandament de televisió a la mà)
A Islàndia han pogut ficar en la presó gent com aquesta.
Publica un comentari a l'entrada