(Joc per a infants, popular)
*
10-2-12
*
Es disposa la canalleta d’aquesta manera: un que fa de rei noro. Un que fa de pagès. Un grup que representa gossos llebrers. Un que fa de conseller de la llebre, o d’apuntador. El principal, la llebre, que ha de córrer molt. I comença la cantarella:
PAGÈS:
“Senyor rei del Continflan,
una llebre en tinc al camp,
que em pastura la verdura
i se’m menja l’enciam:
¿que em podríeu deixar els gossos?”
REI MORO
“No, que ara dinen”
APUNTADOR:
“Llebreta, llebreta, surt del camp,
que si vénen els gossos del rei moro
et mossegaran.”
LLEBRE:
“ Jo tinc unes cametes de ferro i a mi no m’atraparan.”
*
L’escena es repeteix tant com calgui i el rei moro va donant excuses per no deixar els gossos: “ara dormen”, ara sopen”, “ara són a la perruqueria”, etc. Fins que en un moment ràpid i per sorpresa exclama: ”¡aneu-hi tots!”.
Els gossos correran darrere de la llebreta i aquesta els esquivarà com pugui. Com s’acabi, no es pot dir fins que se sap qui guanya, si els gossos o la llebreta.
*
Llebre blanca de Janet i Livio Marzot. Llebre rossa d’Albert Dürer.
6 comentaris:
A aquest joc hi havia jugat... És bonic de recordar-ho, i ara que ho veig, tants jocs tenen doble sentit, o almenys li podem donar.
És veritat: té moltes lectures.
Les llebres i els conills formen part del jocs infantils, que en aquest temps tenen poca malícia.
També hi jugava, però era un altre senyor rei, era de Matalgram tot i que actuava d'igual manera que el de Continflan...
Al meu poble (Balsareny, Bages) també en deien Matalgram.
Ramon
Jo hi havia jugat molt, però el rei també era de Matalgram...el que no recordo és que fos un rei moro.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada