JOSEP IBORRA, CLARIVIDENT

*
8-3-11

*
El 24 de febrer passat moria un savi escriptor, fill de Benissa (Alacant), de nom Josep Iborra, de 82 anys. Llicenciat en Filologia Romànica, professor de Filosofia, escriptor, crític i activista cultural: tot un programa de vida i d’eternitat. Els meus amics valencians i alacantins n’han fet memòria. Els escriptors de cap al sud ja sabem que els “savis” (en el sentit d’ignorants disfressats de creguts) del nord ens ignoren. Sols se saben mirar la pròpia ombra. D’això s’han dolgut i es dolen alguns dels companys de lletres de Josep Iborra, que no han vist reflectida a la premsa de Barcelona en amunt la notable personalitat de l’escriptor i professor, diverses vegades premiat i reconegut per la Crítica Valenciana.

De la seva obra, i extreta de la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, trio aquest fragment que m’ha semblat d’una gran lucidesa: per això al títol he escrit clarivident.

* * *
“La naturalesa ha inventat l’home perquè l’explique, la modifique i la corregesca en benefici —o malefici— d’ell mateix, no d’ella, que se’n fot. També hi ha, és clar, correcció i modificació en l’evolució de les altres espècies orgàniques. Però aquestes no es plantegen aquests canvis ni els produeixen intervenint-hi. Es fan i prou. Ara, parlar de correcció o incorrecció té algun sentit objectiu? Només en té en relació amb el patró home, que forma part de la naturalesa i que, a més, la mesura, l’escruta i la manipula d’acord amb els seus propis interessos. Amb aquesta comprensió, l’home pot dominar la naturalesa de moltes formes i escapar, cada vegada més, als seus comportaments indesitjables i malsans. Però si la naturalesa és cega, l’home que en forma part és també, en definitiva, cec. El rei de la Creació obeeix amb els ulls tapats les forces naturals.”

(Fragment inicial del llibre Inflexions. Alzira: Bromera, 2005, p. 7)

*
Fotografia de Prats i Camps.

1 comentari:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les capelletes del nord estan formades per algunes persones molt enamorades del que elles mateixes fan, per bé que ignoren –cosa que els fa ser ignorants-, qualsevol cosa que tingui lloc en altres latituds.
Centralisme i egocentrisme.