CONTEMPLANT L'ETERNITAT


*

29-3-11


*

Aquestes dues mòmies són inques. Com podrien ser mongols o kikuios. O d’Almeria o dels Pallaresos. Es diuen Peret i Mandinga i s’han quedat sense feina. Augmenten les llistes d’aturats del món. Peret és barber d’ofici, i contempla l’eternitat amb resignació carregada d’un avorriment manifest: ¿a qui pelarà, si ja tothom és calb? Ell, però, conserva una resta de cabell gràcies a les locions del seu invent i que ningú es volia creure que feien efecte; doncs sí que en feien, però ara vés a saber els clients on han anat a parar.


Mandinga és dentista. Mostra una excel·lent dentadura, amb la que convencia els futurs pacients perquè es deixessin fer. Però ara, de cara a l’eternitat, ja s’ha adonat que no podrà exercir mai més la professió. ¿Què mengen les mòmies? Vet aquí un misteri encara no desvetllat pels científics. Per la posició de les mandíbules, s’endevina que Mandinga té gana però que sols s’empassa aire.


Avui he assistit a un funeral. El sermó, el de sempre: la promesa del més enllà, de l’eternitat feliç. Peret i Mandinga ens demostren que el més enllà, l’eternitat, és un estat de paràlisi més aviat lletja i miserable. Peret s’adorm i Mandinga badalla.

* Fotografia de National Geographic.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Confiarem en aquella cosa etèria i confusa que li diuen ... ànima! Tot i que, la meva educació excessivament racional fa que que em resisteixi una mica a creure-hi...

Joan Josep Tamburini ha dit...

Evidentment l'altre vida no té res a veure amb els sermosn dels funerals ni amb aquestes o altres mòmies. El desig d'eternitat el portem tots molt endins. Vés per on el concepte d'ànima és grec, no és cristià. Jesús no va parlar mai d'ànima. Ara resulta que la física quàntica, la teoria se supercordes i altres coses, al dir-nos que som energia i una equació d'ona,res impedeix que en un altre món ens poguem repetir...Però a mi, ni l'altre món dels sermons ni la física quàntica m'ajuden a tenir Fe. M'ajuda el pensar que el Regne ja comença en aques món i que de el que es tractar és de lluitar per la justicia i fer que l'amor sigui un fet. Tot lo altre...ja ho veurem quan sigui el moment. Una abraçada: Joan Josep

Ferran ha dit...

La mort i la eternitat es donen la mà cada nit en tancar els ulls i endinsar-nos en la foscor dels somnis i n'hauríem de ser conscients cada matí en despertar-nos. Que la pell se'ns assequi és cosa de temps, un temps curt, no gens etern.

(Sermons a banda.)

Montse ha dit...

jo també he assistit a un funeral, avui, però per sort el capellà no ha parlat del més enllà sinó de l'ara i l'aquí. Un bon fitxatge a la nostra parròquia, la veritat, tot i que l'anterior també era molt bo (no sé per què els canvien, els capellans, fan igual que a les paradetes del súper, que quan ja et coneixen els gustos van i et canvien la dependenta)

M'agraden, en Peret i la Mandinga, són força simpàtics!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La bona imatge d'en Peret i na Mandinga ens demostra que el fred i l'aire sec poden fer més per la conservació dels cossos que tots els sermons junts.

Clidice ha dit...

Encara bo que si no ho ha volgut justificar "científicament", que aleshores vénen ganes de sortir corrents, potser amb la cara de Mandinga.