*
18-1-11
*
“Le hacía leer mucha poesía...”, afirmava un testimoni del dissortat crim de Torrecaballeros, ara fa quatre dies. Un altre afegia: “Quería que aprendiera unos poemas muy largos...”
Confesso que em van sobtar aquestes referències a la poesia, fetes per veïns que coneixien el pare que va assassinar el seu fill de 16 anys, estudiant de batxillerat. També va matar la dona, però de la pobra mare no deien si recitava poesies o no. O potser volia protegir el fill arravatant-li el llibre de poemes de les mans del pare sever, que tant estimava la poesia. Un home tot d’una peça, de pasta poètica, que volia que el seu fill s’eduqués en vers i, en no sortir-se’n, el va matar. L’amor a la poesia per damunt de l’amor a la família. Inaudit.
Ja es veu que això no pot ser, i que la poesia va girar el cervell d’aquest parricida fins al punt de fer-li entrar al fill la poesia amb sang, com aconsellen els vells cànons castellans: “La letra, con sangre entra.” Un Quixot portat al paroxisme criminal. Però que els veïns, coneguts, gent del carrer, parlessin expressament de la poesia, em va estranyar molt i per això ho destaco. Poetes, aneu amb compte. De tant en tant convé mirar “Gente” (La 1) per adonar-se de la inutilitat i del perill de llegir i aprendre poesia. Pot ser mortal.
*
Efigie de Ernesto Teodoro Hoffmann (MT)
*
“Le hacía leer mucha poesía...”, afirmava un testimoni del dissortat crim de Torrecaballeros, ara fa quatre dies. Un altre afegia: “Quería que aprendiera unos poemas muy largos...”
Confesso que em van sobtar aquestes referències a la poesia, fetes per veïns que coneixien el pare que va assassinar el seu fill de 16 anys, estudiant de batxillerat. També va matar la dona, però de la pobra mare no deien si recitava poesies o no. O potser volia protegir el fill arravatant-li el llibre de poemes de les mans del pare sever, que tant estimava la poesia. Un home tot d’una peça, de pasta poètica, que volia que el seu fill s’eduqués en vers i, en no sortir-se’n, el va matar. L’amor a la poesia per damunt de l’amor a la família. Inaudit.
Ja es veu que això no pot ser, i que la poesia va girar el cervell d’aquest parricida fins al punt de fer-li entrar al fill la poesia amb sang, com aconsellen els vells cànons castellans: “La letra, con sangre entra.” Un Quixot portat al paroxisme criminal. Però que els veïns, coneguts, gent del carrer, parlessin expressament de la poesia, em va estranyar molt i per això ho destaco. Poetes, aneu amb compte. De tant en tant convé mirar “Gente” (La 1) per adonar-se de la inutilitat i del perill de llegir i aprendre poesia. Pot ser mortal.
*
Efigie de Ernesto Teodoro Hoffmann (MT)
3 comentaris:
Fotre, vaig a veure si els versos els puc estiregassar i els faig passar per prosa.
Salut i terra
Caram, això de "poesia mortal" m'ha sonat a pel·lícula de sobretaula, tirant a dolentota, d'aquelles americanes plenes d'adolescents de carn vistosa i cervell buid.
Així que el problema era que li feia llegir molta poesia? Quines coses.
Res no justifica la violència.
Publica un comentari a l'entrada