*
31-1-11
*
Referit a Kafka, diu George Steiner a “Lenguaje y silencio” (Gedisa): “ (...) l’acte d’escriure havia estat per a Kafka l’única manera de fugir de l’esterilitat i anquilosament que patia a la seva vida personal. En una irreconciliable paradoxa, lluitava per una llibertat que no té paraules, un alliberament de les paraules que solament podia abastar per mitjà de la literatura. ‘Existeix la meta, però no el camí’, escrivia; ‘el que en diuen camí és el dubte’ (...)” .
Recordo aquesta cita perquè un bloguista amic escriu sobre la llibreta en blanc. La paraula omplirà l’escriptor de tal manera que necessitarà aquell full en blanc, tota la llibreta, i més d’una, i memòria virtual, per alimentar la seva pròpia vida que, a vegades, se li farà insuportable. O bé monòtona o massa plena. Que no hi ha camí ho han dit molts, i encara alguns s’han atribuït el camí encarnant-lo a la seva persona. No. El full blanc, com la vida mateixa, és aquí perquè el seguim cadascú amb la pròpia lletra. I, com fan els bons escriptors, sense por sinó amb tota l’energia que vol comunicar als altres. Perquè la llibreta és la via, i les vies comuniquen.
*
Collage d’OX.
*
Referit a Kafka, diu George Steiner a “Lenguaje y silencio” (Gedisa): “ (...) l’acte d’escriure havia estat per a Kafka l’única manera de fugir de l’esterilitat i anquilosament que patia a la seva vida personal. En una irreconciliable paradoxa, lluitava per una llibertat que no té paraules, un alliberament de les paraules que solament podia abastar per mitjà de la literatura. ‘Existeix la meta, però no el camí’, escrivia; ‘el que en diuen camí és el dubte’ (...)” .
Recordo aquesta cita perquè un bloguista amic escriu sobre la llibreta en blanc. La paraula omplirà l’escriptor de tal manera que necessitarà aquell full en blanc, tota la llibreta, i més d’una, i memòria virtual, per alimentar la seva pròpia vida que, a vegades, se li farà insuportable. O bé monòtona o massa plena. Que no hi ha camí ho han dit molts, i encara alguns s’han atribuït el camí encarnant-lo a la seva persona. No. El full blanc, com la vida mateixa, és aquí perquè el seguim cadascú amb la pròpia lletra. I, com fan els bons escriptors, sense por sinó amb tota l’energia que vol comunicar als altres. Perquè la llibreta és la via, i les vies comuniquen.
*
Collage d’OX.
10 comentaris:
I tot escrivint el temor al full blanc va desapareixent i la rauxa enfervoreix l'escriptor apassionat al que li vessen les idees del cap i cuita ràpid a plasmar-les abans no li fugin estels enllà.
Dubtar és un mecanisme de l'escriptura.
Buscar eixides també forma part del camí.
Salut.
Una llibreta en blanc o un blog. La qüestió és la necessitat de transcriure paraules, fixar-les.
Molt interessant!
cada llibreta és una oportunitat, però fa por no poder fer marxa enrere
El moment d'encetar un full en blanc és un de miracle que mereixeria haver sigut ressenyat al llibre del gènesis...
Inicialment el full en blanc fa respecte, fins que s'hi posen paraules que donen un sentit als pensaments que volem transmetre.
Un full en blanc, com una caixa de sorpreses. Un món de possibilitats per perdre-s'hi.
El full en blanc no és el buit, sinó la possibilitat, la potència, l'oportunitat d'una revelació.
Al full en blanc hi és tot, però cal desvetllar-ho.
És com la primera vegada que es surt a escena, tot són dubtes; però quan escrius la primera lletra tot surt avall!
El poeta txec Reiner Maria Rilke deia a un jove aprenent de l'art de les paraules, que li demanava concell: "no escriguis poesia si no tens res per dir"
Potser si tenim molta estona el full blanc davant nostre, és que no és el moment addient, no cal tenir pressa, les paraules sempre les tenim a l'abast...
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada