*
7-1-11
*
Avui, matí de Reis, el pit roig ens ha fet el regal de la seva presència: petita flama que brilla a l’hivern. Sociable, quan ens sent ja ens ve a veure, tafaner de mena. S’ha esperat fins que Vicenç ha anat a buscar la màquina, i aquí el teniu, que saluda tots els blogaires des de la seva branca.
Llegeixo que a Nord-Amèrica i al nord d’Europa han mort centenars d’aus en ple vol sense que se’n sàpiga el motiu. Els especialistes han dit que no observaven cap malaltia. Que segurament focs artificials o algun fenomen atmosfèric ha desviat el cap, el guia de l’estol, i han errat el camí de manera fatal.
Sostenir un ocell una estona entre les mans tèbies ve a ser com tenir un bocí de cel per un moment. Un niu efímer. Fràgils, de seguida emprenen el vol i ens deixen l’enyorança.
*
Pit roig a Mont-ral.
*
Avui, matí de Reis, el pit roig ens ha fet el regal de la seva presència: petita flama que brilla a l’hivern. Sociable, quan ens sent ja ens ve a veure, tafaner de mena. S’ha esperat fins que Vicenç ha anat a buscar la màquina, i aquí el teniu, que saluda tots els blogaires des de la seva branca.
Llegeixo que a Nord-Amèrica i al nord d’Europa han mort centenars d’aus en ple vol sense que se’n sàpiga el motiu. Els especialistes han dit que no observaven cap malaltia. Que segurament focs artificials o algun fenomen atmosfèric ha desviat el cap, el guia de l’estol, i han errat el camí de manera fatal.
Sostenir un ocell una estona entre les mans tèbies ve a ser com tenir un bocí de cel per un moment. Un niu efímer. Fràgils, de seguida emprenen el vol i ens deixen l’enyorança.
*
Pit roig a Mont-ral.
5 comentaris:
El nombre i la varietat d'ocells que viuen en espais determinats ajuden a mesurar-ne la qualitat ambiental.
Curiosament, alguns animals intueixen prou bé a quines persones es poden apropar i a les que no.
És un ocell molt bonic i alegre i trobo que cada dia té menys por de la gent i el pots observar amb facilitat.
Sobre les morts massives d'aus recordo un dia que vaig anar amb els meus fills, encara petits, al ZOO, el dia abans hi havia hagut una pluja amb vent fort, una tempesta d'estiu, i el terra encara era ple d'ocellets morts, crec que la majoria, estornells.
Ens va impressionar molt.
Anava a dir el matix que la Júlia, aquest ocells semblen amansir-se més cada any...és bonic que sigui així.
I com que no hi són sempre per aquí, encara fa més gràcia en veurel's.
La natura sempre m'alegra el dia entremig de tant ciment. Un arbre, el cant d'un ocell, una mica d'aire per combatre la fortor de l'asfalt.
En vam veure a Washington l'abril de 1998... Em va fer tan bon efecte, la seva graciosa presència en la 'capital' del món (aviat desbancada, però, per Beijing, al pas que anem).
Publica un comentari a l'entrada