*25-1-11
*
Una pintura d’interior flamenc dels segles XVI o XVII presentaria la mateixa perfecció d’aquesta fotografia en clarobscur. La mateixa bellesa senzilla i proporcionada. El detall d’allò quotidià. L’abstracció del detall elevat a categoria. L’ull del pintor projectava l’esperit en l’objecte.
El nostre interior conté universos sencers de belleses. No les abastem a veure totes. Els ulls en capten alguna. La bellesa en idea es reflecteix a l’exterior: des de dins advertim allò extern que coincideix amb la idea en el moment feliç i llavors, si estem de sort, ho podem expressar.
*
Foto: Brot en penombra. OX.
6 comentaris:
És el que seria un moment màgic.
Jo enyoro aquestes pintures... sempre m'ha tirat molt el realisme més absolut en la pintura!
M'encanta la pintura flamenca, amb els seus interiors i el tractament de la llum. Molt bona fotografia.
Cert, de moment he pensat que era una pintura.
Bellesa, també expressada en paraules.
No podríem viure, em sembla, sense poder experimentar la Bellesa. Moments epifànics, sens dubte, d'una realitat que ens depassa.
Penso que si el nostre interior conté tanta bellesa és perquè observem i anem interioritzant tot el que trobem de bell, i si alguna cosa no ho és, si torna per mimetisme am,b les que té a la vora.
Preciosa la composició!!!
Publica un comentari a l'entrada