*
16-1-11
*
Avui és 15, dia de sant Pau ermità, i comença la setmana dels Barbuts, la més freda de l’any segons creença general. Falla, perquè a Tarragona estem a 19 o 20 graus, en el gener més calorós del segle, i els Barbuts s’hauran d’afaitar per la calor.
“Adéu, amics...” ens diuen a casa els àngels de la glòria. Com en la cançó de Charles Trenet, se n’han d’anar fins l’altre Nadal. Em resisteixo a deslligar la cinta blava que els manté subjectes a la llibreria de l’estudi, al costat del piano, on toquen i canten amb mi. Demà diumenge els desaré a la seva capsa, amb cura, i dormiran un any, com en un conte màgic. Cada Nadal surten alegrement i s’escampen pels quatre cantons de la casa. Els trobo dins de gerrets, a les portes de les vitrines, a la tauleta de nit que em vetllen el son. Les seves aletes menudes són una carícia d’ocell petit, i la pell rosada una flor que acompanya el pas dels ulls quan vaig i vinc. Els miro i em miren. Demà la casa, sense ells s’entristirà, i jo els vull veure de nou, amb aquella esperança del renaixement de les coses petites que em completen. Adéu, amics...
*
Foto d'OX
5 comentaris:
cal que ens acomiadem dels nostres tlismans fins l'any que ve, perquè sinó, no tindria tanta gràcia!
Quan jo era petita no desfèiem el pessebre fins a la Candelera, en canvi ara, el dia 7 ja tenim pressa per treure tot allò que sembla que "fa nosa" a la vida quotidiana. Gairebé em fa mal als ulls veure les petites cledes que posen els de l'Ajuntament perquè la gent hi deixi les despulles dels seus avets, que tanta companyia els han fet durant les festes, però suposo que "és que toca".
Vols una copeta de vi blanc? i una miqueta de formatge? (que si no agafarem una senyora trompa!)
A casa meva, en canvia, sempre el trèiem aviat, ja que veure coses de Nadal després de Nadal ens produïa tristor.
Per cert, m'has donat un ensurt, amb el títol del post, pensava t'acomiadaves dels lectors habituals, he, he.
Resten amagats, els àngels de Nadal, però hi són! Després vénen amb els ocells de la primavera, i l'aire càlid de l'estiu, i les fulles de la tardor, fins que surten de nou de la capsa on els deses...
En menys que no canta un gall, tornem a tenir aquí el Nadal.
Fa peneta treure aquestes coses que ens han alegrat les llars durant gairebé un mes.
Jo, però, penso que així ens tornarà a fer la mateixa il·lusió l'any que ve el desplegament d'aquestes andròmines, més que no pas que si les acabéssim veient cada dia de l'any.
Publica un comentari a l'entrada