*
29-12-10
*
UN D’AQUESTS DIES...
*
Un d’aquests dies, el 10 per exemple, el matí era així. Em plaïa contemplar els matisos de gris que velaven el suau carmí de la força solar. És un dels dies que em conté, com jo el continc a ell, només que jo ho faig a consciència. Cada dia em conté, i de noia també contenia les esperances del camí d’anada. Ara encara vaig, però em canso.
Em cansa el repetit discurs polític que no ens porta enlloc sinó que ens redueix a quatre ruïnes i ens talla la llengua perquè som incòmodes. Per això agraeixo la visita de l’amic poeta premiat, Adrià Targa, que acaba de marxar. M'ha portat el seu llibre "Boques en calma"(Ed. 62). Hem pres cafè i hem repassat el petit univers de la poesia catalana. Sabem quines seran les estrelles ascendents i qui es desintegrarà com un cometa entrant a l’atmosfera. Sabem que la política cultural no ens projectarà al paradís dels escollits, sinó que s’estimarà més que els estranys ens foragitin de la pròpia terra. Però la paraula és tossuda, s’escriu, es pronuncia, malda per aparèixer primer a Internet, però sempre amb la intenció de ser publicada en paper. De perdurar. De ser llegida i propagada. El firmament gris i lleugerament carmí ens indica que comença un dia. Un dia d’aquests, potser.
*
Foto d’OX.
*
UN D’AQUESTS DIES...
*
Un d’aquests dies, el 10 per exemple, el matí era així. Em plaïa contemplar els matisos de gris que velaven el suau carmí de la força solar. És un dels dies que em conté, com jo el continc a ell, només que jo ho faig a consciència. Cada dia em conté, i de noia també contenia les esperances del camí d’anada. Ara encara vaig, però em canso.
Em cansa el repetit discurs polític que no ens porta enlloc sinó que ens redueix a quatre ruïnes i ens talla la llengua perquè som incòmodes. Per això agraeixo la visita de l’amic poeta premiat, Adrià Targa, que acaba de marxar. M'ha portat el seu llibre "Boques en calma"(Ed. 62). Hem pres cafè i hem repassat el petit univers de la poesia catalana. Sabem quines seran les estrelles ascendents i qui es desintegrarà com un cometa entrant a l’atmosfera. Sabem que la política cultural no ens projectarà al paradís dels escollits, sinó que s’estimarà més que els estranys ens foragitin de la pròpia terra. Però la paraula és tossuda, s’escriu, es pronuncia, malda per aparèixer primer a Internet, però sempre amb la intenció de ser publicada en paper. De perdurar. De ser llegida i propagada. El firmament gris i lleugerament carmí ens indica que comença un dia. Un dia d’aquests, potser.
*
Foto d’OX.
6 comentaris:
Seguirem a la trinxera una temporadeta, em temo, però no perdem l'esperança. La paraula sempre serà més poderosa que l'espasa (o ja posats que el martell d'un jutge caduc).
Salut!
No sé què puc dir, Olga; tu ja ho expliques molt bé.
Que tingues molt bon any!!!
La paraula sense interès és poderosa perquè conserva tota la seva energia.
Endavant, amics!
Ja només per la imatge ha valgut la pena visitar-te. Els dies grisos també tenen el seu encant. Molt bon any Olga.
La paraula amb fonaments té força i si està escrita i publicada pot fer por a les persones que estan en fals.
Gris és un mot bell... Entre els seus sinònims polisèmics hi ha "perla". I que més bell que un jorn gris-perla que ens aguaita:
l'aventura de la vida, i el mot
per expressar-la... per sempre!
Publica un comentari a l'entrada