SABATES I GANIVETS


*
12-12-10

*
N’hi ha que van pel món trepitjant fort. Em aquests dies d’anuncis de perfum amb veu que ningú entén, com si parlar fes nosa, veig aquestes dones repintades, sedoses, cor de poma i orella de gat, gasa, seda o pell nua. Un cop passat el model de sabates amb brillants, travessada la vidriera o la cortina, ¿què més deuen fer aquestes paietes?

Un poeta dandi em deia que el moment millor passat amb una dona és quan, en despertar-te al matí, veus la copa de xampany mig plena a la tauleta de nit. Prèviament has begut xampany a la sabata. Amb aquestes no es podria perquè són obertes per davant. L’expressió “oberta pel davant”, així repetida i sense propòsit exprés, resulta funcionalment eròtica.

Hi ha paraules que tallen, fereixen i maten, i aquí el ganivet no és simbòlic: és d’acer francès ben trempat. Es pot tallar la sabata, però llavors sí que fereixes el símbol, perquè el ganivet es clava a la sabata oberta pel davant. ¿I on deu ser la sílfide que calçava els diamants? ¿S’ha calçat o s’ha descalçat? ¿Sabeu què? Val més que ho deixi córrer perquè les frases i els significats s’emboliquen. L’exercici d’escriure descobreix camins a vegades incitants.
*
Collage-postal d’O.X.

2 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Escriure per descobrir, per saber el que no sabies que sabies... Fascinant!

deomises ha dit...

L’exercici d’escriure descobreix camins a vegades incitants.

Per què no escriure només per això, per autoincitar-nos i incitar a qui ens pugui llegir?

d.

PS: Gràcies per la seva visita, un honor!