23.11.10
*
La Silvestreta Rossa és besnéta de l’Esperanceta Trinquis, aquella de qui parlava Espriu als seus bons temps de prosista, la recordeu? La Silvestreta Rossa ha encarregat un be per portar al Nen Jesuset ara que s’acosta Nadal. Escalfen molt, els bens.
Al pastor li ha costat molt desprendre’s de l’ovella. Ell li diu la Pecorina, en record d’aquella altra ovella en una amorosa història explicada per un taxista ex-pastor a un monsenyor, que va acabar morint d’un infart dins del seu taxi. Cal dir que aquest fet el va aprofitar Jarmusch per fer una pel·lícula que no m’he pogut treure del cap. Com s’estimava la seva Pecorina, el taxista ex-pastor... i és que, ja se sap, molts pastors estimen les seves ovelletes, tan dolces, tan suaus com un coixinet de seda...
*
Collage postal d'OX
3 comentaris:
De les relacions de persones amb animals se'n sap un munt de casos. Més exclusivament, vaig escoltar la història d'un home que s'ho feia amb melons escalfats al sol, als quals després canibalitzava.
Pel seu caràcter dòcil, les ovelles sempre són estimades, el cas és com, ja que estimem segons les nostres qualitats i defectes.
be be be...
Publica un comentari a l'entrada