BLANC I NEGRE


*
30-11-10

*
Plàcida serenitat del blanc, que dóna llum a la cara confiada. Rosa d’aurora, rosa de tarda íntima, ampla mirada acollidora i un lleu somriure a penes insinuat, però que està d’acord amb els ulls, francs. Sí, perquè molts llavis riuen, falsos, quan els ulls es mantenen hermètics. Tela finíssima de la gorgera arrissada amb molls. Tènue transparència de la còfia, sospir de l’aire que arriba dels núvols pesants de la tarda. El segle XVI flamenc ofereix aquesta acurada i genial expressió de l’art de Johannes Verspronk el 1649.

Lluent i vistós contrast amb el cel serè on vibren les sensacions, la pell tibada dels infants reflecteix la claror sobre colors d’eben, de cacau, de cafè torrat amb nostàlgies d’olors incitants i saboroses, totes negres, entre ulls que flamegen a la nit inquieta. Alegria negra, espontània, retallada, sense elaboració. Algú els ha donat una túnica blanca i un pom de flors i aviat riuran, ballaran i cantaran. Jugaran, com totes les criatures d’aquest món que poden jugar.

Els segles han passat amb memòries diferents per un i altre país. ¿Què va causar que la dona rosa aprengués a fer i lluir puntes i brodats, que ja portaven les verges de l’Angèlic? ¿Què va fer ocasionar que la fresca rialla dels innocents i dels grans que semblen infants, ignorés l’evolució del treball i del pensament dels països freds? Sense demagògia: parlo d’abans de colonitzacions i dominacions. ¿Uns ho necessitaven i els altres no? Tots han tingut guerres, cadascun a la seva manera. ¿Deu ser que tot es redueix al clima? ¿Tan simple és?
*
Collage d’OX






3 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El clima, certament, ha condicionat les collites i, de retruc, quan han estat dolentes, la història.
Posem per exemple la Revolució Francesa, esdevinguda posteriorment a un període de mancances.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Que l'economia arrossega el món és una evidència. Però tens raó: resulta massa simple. El que arrossega el món és el desig de possessió, i l'orgull, i la malfiança, i la ràbia, i l'egoisme... Però al costat de tot això, en blanc, hi ha la compassió, l'altruisme, la bona fe, l'amor ni que sigui a petites passes...

Joan Josep Tamburini ha dit...

La colonització demostre que en el fons de tot es troba l'ànsia de poder...Però tampoc hem de caure en el parany del "salvatge innocent". Abans de la colonització hi existien guerres, lluites, esclavatge a l'Àfrica. Per exemple el problema entre Hutus i Tutsis és anterior a les colònies.Perquè aquesta ànsia de poder, malauradament es consustancial a l'home. O quasi...Una abraçada: Joan Josep