*
Ja és a casa. El nou llibre ja arribat, portat pel seu editor Israel Clarà (Òmicron) de Badalona.
El tinc a la taula del menjador i me'l miro sense saber reaccionar.
Té 1.016 pàgines, tapa dura, i pesa 1.800 grams. És tota la meva poesia completa. Un volum impensable per a mi ara fa poc mesos, i fet real per la voluntat d'un bon editor.
El llibre no conté estudi. Dec ser la poeta que compta amb més obra, gairebé tota ella premiada. Però mai ningú no l'ha estudiat, tret d'uns meritoris col·legials com a breus treballs de curs. De manera que el volum és tot ell poema, tret de poques paraules que hi afegim l'editor i jo, presentació obligada.
Me'l miro i penso si no serà aquesta la meva etapa final, i per això em produeix sensacions diverses. Agraïment a tots aquells jurats que van creure no en mi, sinó en el que jo presentava, el meu treball. És un llibre de persona treballadora, aquest. El veig i conté tantes etapes felices de la meva vida que trigaré a pair-les.
Ahir al vespre mateix era a urgències perquè la meva tensió es desbocava: en un no res ens podem 'trencar' i adéu coneixement. Però es va solucionar el problema i encara podré repassar l'obra. Confesso que no m'atreveixo a tocar-la, a obrir-la. No us penséssiu que és per vanitat o admiració, no. És per un sentiment tan profund que travessa tota la meva vida, i segur que em generarà moltes emocions ja desades als replecs aquells de la memòria que explicava un dia.
El llibre valdrà 40 euros. Encara no és a les llibreries, però hi serà aviat. El dia 29 d'aquest mes de maig el presentem a Barcelona, al Palau de la Virreina. Com que sóc jurat dels Jocs Florals en qualitat de Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona, en els 150 anys de la seva restauració, m'han permès disposar d'una sala de la casa. Gràcies.
Alguns dels meus premis són a la col·lecció Óssa Menor, de Proa. N'hi ha que porten breus dibuixos, de Miró, de Miquel Plana, i una carta autògrafa recent de l'estimat Joan Guinjoan. Però ara penso que l'Óssa Major sóc jo, i aquest títol he triat. Per edat i per obra.
Ja us ho dic: me'l miro i remiro de lluny. Em pot portar la vida i la mort. La gratitud és immensa.
*
*
*
Dibuix d'O.X. inspirat en fotografia publicitària. Portada del llibre Óssa Major.
9 comentaris:
No sé si puc ser capaç de fer-me a la idea de la teva emoció... Els sentiments, la vida interior de cadascú és intransferible. Però miro d'acostar-m'hi a través de la meva pròpia experiència: una sensació estranya, segur que sí. Saps que la teva poesia és obra teva. Però ara la veus fora de tu, tota sencera. I t'interroga. Això és molt bell perquè és com la vida.
Felicitats per aquesta fita.
Aquest pensament és molt encertat, benvolguda Teresa: la meva obra és fora de mi i m'interroga. Com un fill ja adult.
A vegades són tantes les derivacions de les coses que costa fer-se'n la idea sencera.
Gràcies.
Olga
Esperaré impacient a que surti l'obra, per comprar-la. Llàstima que el 29 no seré aquí - marxem cap a Estrasburg, navegant amb el Blauet - malgrat tot, et desitjo tota la felicitat, en aquesta presentació tan especial.
M'alegra que això d'urgències no hagi estat res.
Felicitats pel nou llibre!
Moltes felicitats a tu i l'editor després de tants dies de patiment!
Estem esperant de veure'el en vui i en directe!
Moltes gràcies a la Montse (¡bon viatge) i a la Victòria (potser també ets de viatge)pels vostres bons desigs,
Olga
Moltes felicitats Olga !!!
Una abraçada,
Felicitats, Olga. Si tenir al davant un llibre ja causa una profunda emoció, tenir una obra completa, i extensa com la teva, ha de ser una sensació indescriptible. Em consta que l'edició és excel·lent i això ha d'ajudar encara més a gaudir-la.
Salut i cuida't!
Moltíssimes gràcies, Jaka i Antoni, em doneu ànims.
Olga
Bon dia d'aniversari, amb un regal avançat tan important...
Mil felicitats per l'edició i mil gràcies per les estones que m'ha regalat amb la seva obra... Esperaré el 29 per poder-la tenir a mans i esperaré una ocasió propícia per a que me la pugui signar: no ho faig habitualment, però aquesta, serà una ocasió especial...
Gema Duarte Abós
Publica un comentari a l'entrada