ENCARA ESCRIUS?
Aquesta pregunta me la fan de tant en tant, sobretot si fa temps que no ens trobem amb la persona coneguda. Dissimulo un somriure forçat, perquè qui fa la pregunta és amable i la seva intenció és com la d'interessar-se per la meva salut, en aquest cas, mental.
«Encara» fa suposar que es considera, el teu, un període massa llarg de vida. Que cal jubilar-se, com fa tot treballador quan li arriba el temps de seure al banc del passeig. «Encara», fa pensar que la teva inspiració s’ha pansit com el gerani de la finestra. O, pitjor, que ja és l’hora que se’t gira el cervell i la memòria s’ha escolat per la claveguera.
Als
que em pregunten si «encara...» els convidaria a visitar el meu
rebost, on he anat desant tots els aliments necessaris per viure: com
aquell personatge que sortia de nit o matinada, quan havia endreçat
la casa i anava preguntant als pastors on era el que ell buscava. I
així passava muntanyes, camps, rierols, i de tant en tant es
deturava a escriure, també, perquè era poeta. Aquest personatge
reclamava l’amor com aliment. Jo també li faria una pregunta:
«encara el busques?».
Tenen una certa raó els que demanen si «encara escrius?». Perquè per molts llibre que veiem editats per Sant Jordi, a col·legis i escoles ja no es llegeix gaire. I m’imagino poca gent llegint mentre pitgen tecles de tota mena. Però ja us ho dic, per sortir de dubtes. «Jo, encara...»
Olga Xirinacs
================
Els llibres de la caseta de nines feta per Vicenç.
4 comentaris:
De vegades, darrere d’una aparent amabilitat, s’amaguen els prejudicis que la nostra societat encara arrossega sobre l’edat. Aquest “encara escrius?” porta implícita la idea que, a partir d’una certa edat, caldria haver deixat de fer moltes coses.
És cert que hi ha activitats que, inevitablement, hem d’anar deixant enrere a mesura que ens fem grans. Però n’hi ha d’altres —com la creativitat, el pensament crític o la passió per una vocació— que no tenen data de caducitat.
Me n’alegro molt que “tu, encara...”; i que duri.
Una abraçada!
Una abraçada, Olga.
Malauradament les promocions i editorials aposten, en general, per la 'novetat', la gent jove, els 'primers títols', amb poques excepcions. Es fa difícil trobar llibres amb uns quants anys si no es a internet i encara. Cada vegada es llegeix menys i l'experiència no es valora gaire, a aquest que pregunta estaria bé demanar-li quins llibres teus té, ha llegit i recorda, tot és consum immediat i excés, cada dia veig que surten promocions a gavadals. I en el present si no és gent que 'ja està a la tele', en alguna revista de suposat culte o amb els coneguts pertinents, ho té magre. Passa en molts camps. Tampoc entenc els paràmetres actuals que valoren la suposada 'qualitat', es percep molta manca de lectura entre la gent suposadament 'experta``
La pregunta que et fan ja mostra com va tot.
Publica un comentari a l'entrada