NOVEMBRE

 




13 Novembre 22

Novembre és un mes de pas. Octubre ens plegava l’estiu i encara deixava passar el sol per alguna escletxa. Lluny havia quedat l’alta muntanya de cims feréstecs. I també lluny, no en distància, la muntanya amb la casa que m’havia acollit els estius, font dels meus enyoraments sense remei.

Un vegada, en un caminet assolellat del bosc, em va sortir un conill petit i es va quedar quiet. Jo també. Li anava dient paraules en veu baixa. Ell quiet. El monòleg va durar una estona, fins que vam marxar tots dos, ell amb el seu pelatge suau i jo amb un somriure. El mateix em va passar amb una família de senglars però en ple bosc. Quiets i jo anar dient. Olor de pins al sol, grallar de gaigs buscant la fruita. Ara m’he d’ajudar a caminar amb el carret i no he pogut tornar mai més al bosc. Només de mirar el conillet de peluix que tinc a casa i que em guarda la fotocopiadora, ja em ve el plor.

Avui diumenge al matí hi havia veus i gentada: arribaven els del Betis. Després, una mitja marató benèfica. Ara, el músic de carrer que tocarà tres hores i m’obliga a posar l’aire condicionat i tancar la finestra. Cada dia. Cada dia. I ara serà a l’hivern i tot, amb la calor. Vet aquí com un músic ambulant m’obliga a gastar electra.

Novembre ens tanca amb pensaments indecisos i la mort dibuixa interrogants com el fum de les fulles cremades al jardí que havíem vist florir. Ens deixem portar pels somnis en un paisatge de boira. Ens trobem i, per un moment feliç, entre llibres, jocs i berenar, encara som avui i no demà.

                                                                        ***

Tres postals-collage

OX

10 comentaris:

sa lluna ha dit...

Gaudeix d'aquest moment de felicitat, amb llibres, jocs i àpats... que demà serà demà.

M'agraden molt aquestes postals.

Aferradetes mallorquines, Olga.

Júlia ha dit...

Preciosa entrada, Olga, una abraçada!!!

Anònim ha dit...

Quina traça has anat adquirint amb els collages, Olga. Tenen un punt d'art, misteri i sorpresa que els fan únics.
També els teus escrits. Ens parles de la bellesa i de la vellesa. Rememoren instants viscuts a la muntanya i als boscos. Com que coincidim en moltes de les sensacions que descrius, sempre és un plaer llegir-te.
(No aconsegueixo que el comentari és publiqui amb el meu nom. No soc anònim: Xavier Pujol Guarro)

Carme Rosanas ha dit...

Tots els comiats són difícils i el de la muntanya, també. Especialment difícil. Com t'entenc, Olga! Que bé que conservis els records i que ens puguis explicar aquestes trobades amb el conill i amb els senglars... trobades que jo també he viscut i que em plau recorar a través dels teus mots. A mi no em calia anar gaire lluny, al meu carrer que anava pel mig del bosc ja trobava sempre conills i senglars. A la muntanya potser d'altes animalons. Ara fa dies que no els veig.

No deixis d'escriure al blog, ens fa feliços retrobar-te per aquí. Una abraçada, Olga!

Salvador Macip ha dit...

Uan descripció molt maca d'aquest mes estrany, Olga. Aviat ens haurem d'abrigar i les festes animaran els carrers, tot s'acaba.

espai de contes ha dit...

Estem vivint un mes de novembre molt estrany amb tanta calor, quan comenci a fer més fred ja marxarà el music!
Que bonic tot el que expliques Olga, sobre el conill i els senglars, no tothom n'ha vist en estat salvatge.
I deixa't portar pels somnis i gadueix d'ells, perquè sense els somnis la vida seria molt trista i avorrida.
Una forta abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un novembre atípic, sí... Que bé que descrius les teves impressions emotives! Aquest text és un veritable poema en prosa.

Helena Bonals ha dit...

Sobre "encara som avui i no demà": m'agrada molt aquest optimisme. Quan escric això ja ha arribat el fred, però me'l prenc positivament també.

Chiloé ha dit...

Me gusta mucho tu escritura, Olga Xirinacs, tu ortodoxia y tu heterodoxia. Y cómo fotografía Marc Arias.

Haiden Hays ha dit...

Me diagnosticaron VIH hace unos 5 años y he vivido tomando ARV y pensé en tener medicina herbal para curar esta enfermedad por completo. No podría soportar los vómitos y mi lengua se pondría blanca debido a estas enfermedades llamadas VIH/SIDA. Aprendí a vivir con eso, pero definitivamente oré y me impusieron las manos. Mis amigos en el trabajo sabían sobre mi estado de VIH, así que en un día fiel, mi amiga Hannah me habló sobre este gran hombre llamado Dr. Itua. Del oeste de África porque mi La amiga Hannah también es de África occidental, vino a obtener un título aquí en Carolina del Sur, acepté el desafío y me comuniqué con el Dr. Itua Herbal Center... drituaherbalcenter@gmail.com también chatea en HerbStore https://drituaherbalcenter.com/shop/.
Luego me entregó su medicamento a base de hierbas que estaba etiquetado como Cura de medicina a base de hierbas del Dr. Itua para el VIH / SIDA, lo tomé como me indicó. Después de dos semanas fui a la prueba y me dieron Negativo. Sigo escribiendo en todos los blogs relacionados con las siguientes enfermedades, como el VIH/SIDA, el virus del herpes, la culebrilla, la hepatitis B/C, el cáncer, la enfermedad de Alzheimer, el VPH, la infertilidad masculina y femenina, el melanoma, el mesotelioma, la diabetes y el mieloma múltiple. , enfermedad de Parkinson, tumores neuroendocrinos, herpes, vih/sida, linfoma no hodgkin, diarrea crónica, EPOC, hechizo de amor, hepatitis, porque cura este tipo de enfermedades.