*
7-3-21
*
La dona que cobra pensió de viudetat i viu sola obre les finestres del diumenge, vigília del dia de la Dona. Hi pensa mentre es va preparant l'esmorzar, es fa el llit, es baixa a buscar el diari, esmorza i es posa a l'ordinador a treballar.
Té una bona amiga a qui agrada fer pans i assajar farines i textures. Una altra amiga de noranta-tres anys escriu haikús. La dona que cobra pensió de viudetat i viu sola es troba de tant en tant amb quatre viudes més que compren, cuinen, es comuniquen contínuament pel mòbil i fan treballs manuals a casa seva. Totes passen dels vuitanta. Potser demà se sentiran més dones. I feministes.
La dona que cobra... etc. no en té, de mòbil, no està per destorbs. El que necessita ho fa a l'ordinador, i és molt. Llegirà una estona mentre dina, per no dinar tant de cara a la paret, també els diumenges. Abans de la migdiada llegirà un llibre diferent. I abans d'anar a dormir, un altre. Cal variació, com en la dieta mediterrània feminista.
Llegeix les cartes de dues dones que llueixen la seva erudició esmentant tres o quatre personatges cultes a cada paràgraf, de manera que en llegir s'entrebanca com en un camí de pedres. També ha llegit un premi mooolt discutible a la millor novel·la del país; no perquè sigui premi sinó perquè de tot el país no pot ser. I ara la dona que cobra...etc. ha de rellegir fins que proveeixi de nous llibres. Recomana dues dones Nobel de Literatura, la del 18, Olga Tokarczuk; i la del 20, Louise Glük.
Demà, dilluns, la dona que cobra...etc. farà el mateix que avui. Potser serà més dona perquè es celebra el dia de la Dona. I més feminista. No ho sap.
***
Il·lustració: Santa Úrsula i les 1.000 verges. Hans Memling. (1435-1494)
12 comentaris:
Tant de bo que en acabar demà fóssim més dones i més feministes, no ho hem estat sempre?, dones vull dir... tampoc ho sé, tot i que sóc més de fets que de paraules. Ai, la malmesa igualtat de drets!...
Una dona sola, que menja de cara a la paret, et desitja que passis una bona tarda de diumenge.
Aferradetes, Olga.
De l'Olga Tocarczuk llegeixo i rellegeixo 'Un lugar llamado antaño'- Lumen, editat l'any 2001. És una prosa que té gruix, potent.
De Louise Glük, n'he llegit poca obra, encara.
Jo faig pa a casa. És una vivència creativa, de textures, de paciència, perquè les fermentacions són llargues i sotmeses a constants variables.
El dia de la dona és cada dia
.
Les dones no ho han tingut mai fàcil! Encara hi ha tanta feina per aconseguir la igualtat de gènere. No n'hi ha prou amb celebrar el dia de la dona, això només és un granet de sorra en el llarg camí pel canvi. Si no és sacsegen els fonaments del patriarcat amb força res canviarà.
El camí cap a la necessària igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes s'està fent molt llarg. Cada any es fan avenços importants, però els intents de retornar al passat per part de grups de masclistes furibunds, organitzats i massa tolerats també són molt preocupants.
En lluites com la feminista cal ser perseverants i com en les altres lluites justes no permetre fer ni un pas enrere.
Que bé que aquestes dues Nobel siguin bones, i dones! Perquè pel que fa a Peter Handke, del 2019, el meu pare ha llegit La por del porter davant del penal i diu que és per llençar a la paperera.
Ja m'agradaria a mi de tenir temps de llegir tres llibres diferents al dia! Com deia el pare de la Laura Borràs a la seva filla, l'únic que tenim a la vida és temps.
Feliç dia de la Dona. Encara que cada dia és el vostre dia. Una abraçada.
M'ha colpit això de dinar de cara a la paret. És una imatge terrible.
Que tingues un bon Dia de la Dona, Olga.
Salut i poesia!
Bon dia, estimada. Avui i cada dia: commemorem-nos, celebrem-nos, recordem-nos, admirem-nos, llegim-nos, estimem-nos!
Que per molts anys puguis celebrar el dia de la dona llegint tres llibres diferents, per variar i recomanant lectures de dones. No les he llegit, aquestes dones premi Nobel. Hi pensaré per pròximes lectures. De dones ho som cada dia igual, i de feministes em sembla que també... però tenir un dia fa que es parli més de cada cosa. Una abraçada feminista.
La dona que cobra la pensió del què sigui, acostuma a fer cada dia el mateix i no veu clar perquè li han de dedicar un dia si ella és dona cada dia...I espera que arribi el dia que no li hagin de fer una manifestació perquè tothom se l'estimi...
Una dona sola que menja mirant la tele, et desitja una bona nit!
Desitjo que la meva filla i les nenes del món algun dia celebrin el 8 de març com una victòria.
Olga, em dic Cristina i sóc mestra d'una escola de Barberà del Vallès i ens agradaria contactar amb tu, com ho podem fer?
Hola, Cristina, em trobaràs al correu ox@tinet.org
m'agradarà saludar-te.
Amb afecte, Olga
Publica un comentari a l'entrada