MEMÒRIA HISTÒRICA
*
14 – 2 – 20
*
Divendres dia 7
de febrer vam presentar a Rubí el llibre “El rec” a la Biblioteca Mestre Martí
Tauler. Lídia Juste, locutora de Ràdio Rubí
i Marga Ortiz, bibliotecària, van fer la presentació. Adrià Martín,
director; Josep Maria Olivé (Editorial Cossetània) i jo mateixa vam parlar
breument.
Mentre es parlava, anaven desfilant,
filmades, algunes fotografies de l’època dels meus avis, que solien festejar
pel bosc de Can Xercavins, sempre vigilats per les espelmes familiars.
El túnel del temps, divendres, era
més o menys de setanta anys que no havia estat a Rubí, tret d’alguna visita
estrictament familiar. Per tant, no em podia esperar de cap manera l’afectuosa,
amabilíssima i nombrosa resposta que vaig rebre d’una sala plena de gent amiga.
Cadascun m’explicava la seva
circumstància: “sóc el fill de la família de davant de casa seva”; “som els que
vivíem a la caseta de pagès, al fons del seu hort, i els nostres fills jugaven
amb els seus germans”; “sóc la que es banyava a la bassa, m’he vist en el
retrat”; “vivíem al seu mateix carrer”; “ sóc amiga de la Lola” (la Lola té
moltes amigues); “jo havia estat a casa vostra de Tarragona quan hi anàvem amb
l’Esbart Dansaire”. Tothom hi deia la seva, tothom saludava amb la cara
contenta. Tothom volia que li signés el llibre. El llibreter Enric, de El Racó
del Llibre, encara somreia més.
El dia abans de la presentació vaig
estar molt nerviosa perquè no tenia idea de com es prendria la gent aquell
llibre “seu” després d’un salt tan gran en el temps. Però el llibre encomana
vida, explica vida viscuda, conté els records que es graven al cervell de
cadascú, que hi són; només cal gratar amb voluntat perquè tothom retrobi i
refaci temps determinats que es van viure amb alegries o penes. D’infantesa, de
soroll de telers i de campanes, de vinyes i de carros, de tímids canvis tècnics.
Us demano que participeu de la meva
emoció per totes aquestes coses i per retrobar un món que jo portava tan endins
però que em pensava que era sola. Gràcies, amics.
====================================================
Aspecte de la
sala d’actes de la Biblioteca.
Olga jove bevent
aigua a la Plaça de l’Aurora.
15 comentaris:
Ostres Olga, em fa molta il·lusió que anés tan bé la presentació del teu llibre. Quina experiència tan bonica, parlar amb gent amb qui es comparteixen alguns records, que guarden l'essència de la vida.
Vàreu trobar un bon dia per fer la presentació Olga: 7 de febrer, Sant Ricard.
Gràcies a tu, fa anys vaig aprendre el refrany: "Sant Ricard, deu-nos aigua que ja és tard".
Segur que a Rubí han estat molt contents de retrobar-te a tu i retrobar-se amb els seus familiars antics, i amb ells mateixos que s'han fet grans.
Que bonic sentir aquests comentaris i veure la sala tan plena! Moltes felicitats!
Ens ho poses molt fàcil, estimada Olga, per fer-nos participar de les teves emocions. El mèrit només és teu, per la manera magistral de saber-nos-les transmetre a través de l'escriptura.
Me n'alegro moltíssim que la presentació hagi estat tan bonica, envoltada amb tanta calidesa, i que hagis pogut sentir de primera mà l'estima de la gent.
Enhorabona per aquest llibre i una gran abraçada, poeta!
Jo ja l'he començat, el primer capítol m'ha agradat molt, perquè si alguna cosa sé és que la meva infantesa és el meu paradís perdut. Tothom hauria de saber-ho com tu.
Contenta, molt contenta de l'acollida que vas tenir tu i el teu llibre, una acollida ben merescuda.
Abraçades.
Ostres! Com m'hagués agradat venir... celebro que tot hagi estat com expliques i participem del tot de les teves emocions. Per compensar que m'ho he perdut llegiré el teu llibre se seguida. Una abraçada, Olga!
Els records d'infància no s'obliden mai. Els meus pares em van dur un dia de visita a una casa de Pagés de Rubí. No sé quina i ja no hi ha ningú de la familia que m'ho pugui dir. Jo tenia cinc o sis anys. No més recordo que una nena petita, més o menys de la meva edat, per comtes de dir-me Juan José, hem deia San José i això feia riure a tothom.
A mi em va tocar fer d'espelma de la meva germana (té 12 anys més que jo), pels boscos de La Floresta. Una abraçada.
Per fi m'ha arribat per internet i ja l'estic llegint, és encisador i una delícia de lectura, una abraçada i endavant!!!
Degué ser una presentació molt emotiva.
Salut i poesia!
No sabia que havies viscut a Rubí de nena i que en tens tan bons records, que has decidit compartir-los en un llibre...Llàstima que no sabía que hi feies la presentació, doncs com que és a prop de casa, segurament hagués vingut...Celebro que tinguessis una acollida tan afecuosa;
Jo participo de la teva emoció, doncs ja saps que m'encanten els records d'infantesa, espero llegir-lo i segur que m'agradarà.
Moltes felicitats, per l'acollida del llibre.
Bona nit Olga.
Ah, i a la foto i veig una Olga que era jove i bonica!!!
M'alegra molt, padrina!!
Estimada Olga: estic llegint el teu llibre que és una joia. És un llibre lluminós perquè està travessat per l'amor. Bàlsam, en uns dies tan obscurs (i la paraula obscur hi és pel què significa, tal com tu mateixa ho expresses en el teu text). Immensament agraïda per poder-te llegir. Les teves proses són aliment espiritual.
Una presentació emotiva per un llibre que encomana optimisme pel temps viscut.
Publica un comentari a l'entrada