CREURE O NO CREURE
*
8-6-19
*
La festa de l’Esperit m’ha agradat
sempre: la saviesa intenta penetrar els nostres cervells per veure si pot
rebaixar el grau d’estupidesa que demostrem els humans.
No sol ser així, pels resultats que
veiem al món, però m’agrada creure que un dia o altre podria ser cert. N’hi ha
que treballen en aquest sentit, però normalment la seva veu no se sent a les
xarxes.
Al n. 488 de la revista Foc Nou
(març/maig 19), on col·laboro fa una colla d’anys, Jordi Valls ha resumit en un
article algunes de les opinions del
bisbe episcopalià John Shelby Spong, que figuren al llibre “Increïble. Per què
ni els credos antics ni la Reforma poden construir avui una fe viva” (Harper
One, San Francisco, 2018). Vet aquí uns petits fragments de l’extracte:
“Tot allò que recitem en el Credo o en què creiem no serveix per al món d’avui,
ja que està basat en una concepció del món, un esquema mental i religiós
ancorats en l’Edat Mitja com a molt tard.”
“(...) Els relats de la creació són
d’abans de Darwin i per a nosaltres, que som post-darwinians, no tenen cap
sentit.”
“ El naixement virginal entès literalment
i biològicament no té sentit. En lloc de defensar la divinitat del Crist més
aviat la distorsiona.”
“Els miracles com a invasions
sobrenaturals de l’ordre natural, fets per Déu o per un “Jesús encarnat”, no
caben al món després de Newton.”
“La teologia de l’expiació en què
algú fa de víctima “substituta”, ens presenta un Déu bàrbar, un Jesús víctima i
els éssers humans com a poc més que criatures marcades per la culpa. La frase “Jesús
va morir pels meus pecats” no és només perillosa, sinó absurda. Cal fugir d’aquesta
teologia.”
“(...) Hauríem de situar l’experiència
del “Crist” en paraules que tinguin sentit avui.”
Etc., etc.
L’Esperit ajuda a respirar. Us
desitjo saviesa per continuar vivint.
*****
11 comentaris:
Per ser un bisbe, les opinions de John Shelby Spong són sorprenents. Sorprenents i aclaridores. Per als que tenen fe és bo trobar unes opinions de les escriptures antigues que les situïn allà on són: a l'antiguitat. Penso que quan menys ortodoxa sigui l'aplicació de les creences, més fàcil serà adaptar-les a la mentalitat del segle XXI.
Pel que fa als coloms de les fotografies, el meu pare en tenia uns d'iguals al primer: el colom paó o "colipavo".
Crec que tot rau en que hem oblidat l'Evangeli. Hem transformat la religió en un munt de dogmes i ritus, i hem perdut la vida, l'espiritualitat. L'Església ha traït, marginat l'Evangeli, des de el moment que ha buscat el poder, el domini i ha oblidat el servei, els humils, els pobres, els perseguits....
Una abraçada.
Les religions i els sistemes polítics son cosa dels homes -i les dones-. Un reflex de les servituds i grandeses humanes, totes les coses, les de l'esperit igualment, tenen dues cares, com el deu Jano.
Bon diumenge, Olga,una abraçada.
estúpids i acòlits de l'estupidesa son els més servils de tots, sempre sotmesos a la necessitat inevitable de mostrar i justificar-se.
viure és una altra cosa!
salut i aire
.
Sembla que la saviesa s'escampa pel món però no té on aterrar.
Salut i poesia, Olga!
Ja toca que des de la posició d'un bisbe es diguin aquestes coses. Ens poden semblar evidents, però caldria aprofundir-hi més. L'espiritualitat és molt més que les religions. Cal buscar sempre aquesta espiritualitat personal deslligada de dogmes rígids i creences pròpies de l'edat mitjana com diu auest bisbe.
Ramon Folch i Camarasa deia que la Inquisició és la segona crucificció de Jesús... Espero que si mai som independents no caurem en deixar de ser pacífics i constructius com ho som ara.
Penso que hi ha de tot en el nostre món, alguns demostren saviesa i d'altres no demostren res i malgrat tot són els que fan més soroll, però són sorolls buits de contingut...Hem de saber ser bons observadors per trobar els primers i aprendre d'ells!
Bona nit, Olga.
Cert. De la mateixa manera que cada generació té el dret i el deure de revisar els cànons estètics i dir-hi la seva segons els signes dels temps, també els 'credos' han de ser posats al dia. No podem seguir creient el que es creia fa cinc-cents anys, mil, dos mil anys. Cal anar a l'arrel de la realitat i veure què ens diu mentre l'Esperit de la realitat ens inspira.
M'agraden les opinions d'aquest bisbe. Jo no soc creient i, tanmateix, l'espiritualitat és essencial per a mi. Els dogmes, per tant, no em serveixen.
Aniria bé que els grans capitostos religiosos ens diguessin la veritat sobre els déus.
Publica un comentari a l'entrada