¿COMPLICACIONS?
*
23-5-19
*
Em disposo a fer
un comentari en un blog amic i ha canviat de configuració. Ara no m’hi deixa
entrar. ¿Per què se’ns tornen tan difícils, les coses?
Llegia fa poc al quadern d’economia
que ja s’haurien de notar els efectes industrials que han d’afavorir la gent gran.
En la lletra adequada, ara que els editors tiren per la lletra microscòpica. En
la impressió fosc sobre clar, i ja fa temps que no podem llegir revistes
impreses en clar sobre clar, o sobre negre. Una, el National Geographic, ara en
format puça. Etiquetes llegibles als paquets d’aliments. Supermercats amb
prestatges accessibles: sempre he de demanar algú que em baixi alguna cosa que
no puc heure. ¿Sona antic, això d’heure? És que ens movem amb molt poc
vocabulari i sempre repetit. Pots d’obrir fàcil, estris manejables sense
prendre mal, voreres llises amb rampetes de pas...
La meva ciutat no és per a vells, els
seniors, que som cada vegada més, i d’això ja en parlaré un altre dia. Jo
diria que ni per a mitjanets tampoc és ciutat. Amb tanta pujada i amb fatals comunicacions,
et limites al centre, amunt i avall com una fera engabiada. Tanta campanya d’insults
com pluja torrencial que ens ofega, i encara no he sentit ningú que faci atenció a la
necessitat, benestar, seguretat del ciutadà. Només obscenitats.
Una veïna de l’escala em deia ahir: “¿Insultos,
dices? ¿Qué insultos?” És que ells ni els senten, o ja és el seu parlar i bramar
normal. I continuava: “Qué desgracia de arzobispo nos ha caído encima...” Vox, que la ciutat és vox populi.
Li hauria respost el mateix que el
nou arquebisbe, quan encara era rector als pobles de Girona, va dir a Boadella
i &: “Si no us agrada aquest poble, us n’aneu i en paus...” Jo hauria
afegit: “Ancha es Castilla”, ben veritat. Serà un bon arquebisbe, i tindrà
feina, perquè som una ciutat “ocupada”.
=====================================
10 comentaris:
Espero que que el blog que cites on no pots entrar no sigui el Fita. Si fos així jo no he fet res per impedir l'accés a ningú.
A mi també m'impedeix deixar comentaris a un altre blog on abans ho feia habitualment. Per sort només a un.
Insults i més insults... Crec que som un dels pobles més insultats del món. Algun dia haurem de dir prou i anomenar pel seu nom als que insulten els nostres representants.
Això de les lletres menudes... és una batalla perduda. Hi ha dissenyadors (per exemple als CD's) que posen un cos de lletra tan menut que és impossible de llegir. I a vegades la tinta de la lletra és tan suau i sobre un fons de color que encara és més difícil. No es podria llegir ni amb lupa.
No fa molt, una cosina meva que va en cadira de rodes m'explicava que al seu poble havien fet un nou ambulatori... sense rampa. L'arquitecte se'n va oblidar i a corre-cuita en van posar una de fusta.
Com sempre, encara que avui sigui dramàtic, un collage molt interessant.
No és només la teua ciutat, cap ciutat està pensant en la gent major. Ni tampoc en la gent baixeta, com jo, que de vegades també he de demanar a algú que em baixe un producte d'un prestatge del sdupermercat que està allà dalt...
Més que una ciutat ocupada... Som un país ocupat, perquè si fa no fa a tot arreu passen coses semblants.
Impressionant el teu collage, Olga, expressa moltes coses, molta història dramàticament viscuda... i molta realitat, també.
Jo tampoc he canviat res del blog, ara, aquests problemes amb els comentaris surten de tant en tant... qualsevol canvi de l'estructura de blogger ens afecta encara que nosaltres no canviem res. Habitualment després tot torna a la normalitat. Espero que sigui aixi.
Jo també a vegades he de demanar ajuda al super... per baixeta, com novesflors.
Penso que si algú canvia la configuració del blog ho hauria de fer saber, que de problemes ja n'hi ha sense fer-hi res...
No saps pas com t'entenc! Això de la lletra petita, és tota una lluita, abans triava els llibres pel tema...Ara a més he de mirar que tinguin una lletra llegible, per això el meu el vaig fer amb lletra més gran del normal, però he comprovat que algunes editorials també ho fan i això del super...Cada vegada que vaig a comprar he de demanar ajuda, perquè, ves per on, el què acostumo a comprar sempre és als prestatges de més amunt...
M'encanta la paraula heure, bé de fet totes les paraules que sembla que van quedant en desús, trobo que es perd molta riquesa del llenguatge, tot i que ara se n'incorporen algunes que em sembla que de riquesa, poca...
Petonets i bona nit, Olga.
Doncs ja hi poden pensar, perquè cada cop som més la gent gran.
Avui he intentat saber d'on venia una ampolla d'aigua. La lletra és tan petita que he tingut de deixar-ho correr. Demà buscaré una lupa.
Per cert, jo tampoc he canviat res en el bloc. Una abraçada.
Els pobles i ciutats no estan pensats per la gent gran o amb mobilitat reduïda, però tinc la sensació que molt a poc a poc es va avançant.
Catalunya sempre ha estat una terra d’acollida de gent vinguda de la resta d’Espanya i d’altres països. Penso que no s’ha sabut gestionar la immigració i crec que moltes vegades els catalans ens passem de bons amb els nouvinguts. Donem molt i no ens fem respectar gens. I com diu una dita: “Massa bo vol dir burro”.
Olga, de tant en tant ja passa que canvien alguna configuració de Blogger i que hi hagi problemes per accedir a alguns llocs encara que no haguem tocat res... Quan t'hi trobes contraria molt. Espero que se solucioni ben aviat el tema.
Comparteixo el problema de les lletres petites o poc clares. Ja estic normalitzant el fet de tenir una lupa al costat. No, no pensen en la gent gran. I ara a les ciutats només hi falten els patinets, els monopatins i les bicis a tota pastilla per les voreres. Com no hi fiquin mà ben aviat...
Una abraçada solidària, poeta!
Recordo un dia provant de treure un pot de mermelada del supermercat sense que em caiguessin els altres i es fes una empastifada. Molt estètic, com estaven disposats, però gens pràctic. Tinc una tendinitis a la mà que m'impedeix d'obrir les garrafes d'aigua, i alguns pots de llet. Però als que no tenen tendinitis també els costa molt. I la meva mare, per alguna cosa de l'edat, tampoc pot. Això de les rampes és un exemple de com funcionen les coses per als minusvàlids, ningú pensa en ells. Recordo de fa temps un article que es titulava "Farts de disseny", i posava com a exemple les etiquetes amb tipografia de cos 8 o inferior. Es troba a faltar el disseny que ajuda en el dia a dia.
Els gurús dels quaderns d'economia no sempre l'encerten. I malgrat la teoria i les bones intencions hi són, la pràctica i la voluntat no tant. La nostra encara no és ciutat per a persones amb mobilitat reduïda, bé sigui arran d'una discapacitat física o psicològica, o bé per motius d'edat. Penso que en algunes coses hem avançat, però no és un tema prioritari. La inclusivitat no sempre inclou tothom per igual.
JA TÉ TROS QUE ALGUNES PERSONES VISQUIN EN UN LLOC EL QUAL ODIEN, JUNTAMENT AMB PERSONES A LES QUE NO PODEN VEURE. tAN GRAN QUE ÉS EL MÓN!
Publica un comentari a l'entrada