VIURE EN PAU ÉS
POSSIBLE?
*
8-3-1
*
Pel que
llegeixo, a tot arreu passa més o menys igual. O potser no.
Les mares d’un important
col·legi de la Part Alta de Tarragona fan guàrdia per protegir els alumnes dels
grups d’adolescents que ronden per prendre’ls els mòbils.
No gaire lluny,
en el passeig que va a la Diputació, ahir uns d’aquests adolescents, per
prendre la motxilla d’una dona embarassada i li van pegar puntades de peu al
ventre, ens diu el diari.
A l’Amfiteatre,
una organització de joves i nens munten guàrdia en tropa organitzada per okupar
un bloc de pisos davant d’un col·legi: els uns vigilen, el altres hi entren,
etc. Com que al bloc hi viu gent, els veïns estan atemorits i ni dormen.
Els dels mòbils els han identificat
i, és clar, tothom dedueix que l’enviament massiu a Tarragona d’adolescents estrangers
sols, sense mitjans d’allotjament i d’aprenentatge, porta aquestes conseqüències.
¿Per a quan, les informacions clares? ¿Per a quan, els mitjans?
Ja tenim prou pena amb el miserable muntatge del judici que ens pesa a l’ànima, perquè ara s’hi afegeixi el temor de no poder viure ni circular en pau.
Ja tenim prou pena amb el miserable muntatge del judici que ens pesa a l’ànima, perquè ara s’hi afegeixi el temor de no poder viure ni circular en pau.
******************************
Collage d'OX: Nocturn sense acordió.
13 comentaris:
Malauradament, tot i que sembla que en alguns indrets 'millorem', els homes -més que no pas les dones, és així- son violents, no sempre ni tots, evidentment. Comparant amb d'altres indrets del mon i amb d'altres èpoques ara i aquí vivim amb un certa i sempre fràgil seguretat, i també depèn de la sort, de la família on caus, dels amics que tens, de qui t'enamores... crec que és possible viure en pau, però de forma temporal i subjecta a l'atzar. Què hi farem. I em tinc per optimista -més o menys-.
Un grup de gent jove, nois la gran majoria, despendingolats, sense saber l'idioma, en grups de la seva edat i molt mal atesos són una bomba potencial i penso que encara es comporten prou bé, la majoria. Les administracions fan la tàctica de l'estruç i de no dir les coses pel seu nom, per por a esvalotar més els galliners, ho entenc, en part. Ara son, molts, forasters, però quan vaig treballar a l'escola i a barris una mica complicats eren 'del país' però les coses 'es tapaven', és més fàcil i més barat.
Els comentaris de la Júlia són molt encertats. Són situacions molt difícils. sobretot per als que les sofreixen.
Els joves que arriben sense companyia familiar viuen desarrelats i són carn de cultiu per a que hi hagi un xoc entre els que arriben i els que ja hi són. Així ha passat sempre a tot arreu.
Generalment a Catalunya acaba arribant la convivència. El problema és el mentrestant, tant per a uns com per als altres.
Quan jo era petit, els nens de Sants a vegades rebíem visites de grups de nois que venien de barris (aleshores extrems)de l'Hospitalet del Llobregat i ens atemorien i fins i tot havien apallissat un amic meu. Amb els anys alguns d'aquells "nous catalans" es van adaptar al tarannà del país i es va acabar el problema.
Ara sembla que torna a començar i esperem que l'adaptació sigui una mica més ràpida que als anys 60.
cert, ni a dins les cases no ens deixen tranquils; diguem que l'espai privat és negligit del carrer estant, abolint els límits, amb el convenciment que no se n'haurà de respondre davant de ningú, o no gaire
.
A Sant Martí de Sesgayoles vam tenir un grup d'aquests, en una caseta que era la que vivia el capellà de la casa. La van destrossar i la gent del poble també estava atemorida. Però com envien un grup de joves al mig del camp, sense cap activitat, amb unes monitores que era la seva primera feina...Van tenor de marxar.
A Cambrils tenim un altre grup, però aquest sembla que funciona molt millor i està millor atès. S'han de fer bé les coses. S'han de posar els mitjans per educar i per donar una sortida laboral a aquests nois. Una abraçada.
Quan t'he llegit no m'ho creia, sobretot amb això de l'embarassada.
A prop de casa meva, a l'Hospitalet, sempre hi ha algun indigent demanant, abans no passava mai. I molt sovint veig persones amb un carro de la compra mirant els contenidors d'escombraries. Què hi poden trobar?
Penso que abans d’acollir a tots els adolescents que arriben sols. Les institucions haurien de pensar si Catalunya està preparada per fer front a aquest elevat degoteig de nois i noies. Crec que s’hauria de limitar el nombre d’adolescents acollits. Com que no hi ha gaire control llavors passen aquestes coses que la situació i les previsions es desborden i no es fan les coses prou bé.
És un tema complicat, Olga. Els Serveis Socials, que és l'àmbit on em moc, no té prou infraestructures ni recursos per acollir a tota aquesta gent, i molts no són susceptibles de ser acollits, per diverses tipologies... I sí, és un problema greu, és legítim tenir por, és la nostra obligació fer visible aquest problema. És molt greu.
Jo penso que si que arribarà un dia que podrem viure en pau, sinó penso que les petites lluites de cadascú, no tindrien cap sentit i em nego a creure-ho...
Realment és una pena que hi hagi tants menors sols i abandonats que tenen una vida molt dura i tothom se'ls mira de reüll, peno que les institucions se n'haurien de fer càrrec, perquè al cap i a la fi, ells són unes víctimes innocents...No obstant penso que de vegades els fem servir de caps de turc , perquè hi ha molts vàndals del país que fan atzagaiades i és clar, quan algú fa una malifeta, el primer que la gent fa, és apuntar amb el dit els que són de fora
i penso que no és just...Com deien els avis, "esperem que algú hi faci més que nosaltres"...
Bona nit Olga.
Per desgràcia no ens podem desfer de la violència, Olga. Sempre acaba traient el cap d'una manera o altra. Però això no vol dir que ens hàgim de quedar amb els braços encreuats. Sempre cal buscar la manera de solucionar-ho. Moltes gràcies pels teus amables comentaris sobre el meu llibre que, de fet, va també sobre el tema de la violència i totes les ramificacions que té.
No voldria ser moralista, però em sembla que no tinc més remei. Quan no hi ha una educació en valors, ja no dic creença, no hi ha temor de transgredir els principis més elementals de convivència. ho veiem en actes com els que has descrit. Però també en el reguitzell de mentides i falsedats a què estem condemnats, ja d'entrada!, a sentir en el judici al procés.
No han jurat o promès dir la veritat? No ho sembla, oi...
És clar que molts dels neguits que patim són imposats.
Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.
Publica un comentari a l'entrada