RETRAT DE NÚVOL
*
Per aquesta vall blanca em deixo anar amb pas
lleuger, m’hi repenjo, no em cal somiar perquè tots els somnis s’han acomplert
aquí mateix. Baixaré l’escala encantada per explorar els racons d’ombres blaves
i blanques. Agafaré neu i pedra, bec aigua de pluja, em corono de cristalls de
glaç, el llamp no em crema, sinó que en faig focs d’artifici per veure’n els
reflexos sobre el mar. Un pescador
llunyà, sota el núvol, somiarà l’escalfor de casa, perquè sempre s’espera la
tornada...bring back, bring back, i
jo me’l miro, contenta d’haver fet, per fi, tot el viatge.
Us convido tots els estimats a
fer-me companyia en aquesta vall blanca, preparada per a la festa final.
Porteu vidalba, acàcies, pomerola,
clavells i nards, magnòlies, llessamins i lliris de la vall, aquí on neixen la
nebulosa i la flor de neu. Ens en farem corones de núvia i escamparem els
pètals pels nostres cossos nus, somrient, perquè com deia el poeta: “Damunt de
tu només les flors...” (*)
Us hi espero.
***
Foto i text originals d’Olga Xirinacs
(*) Josep Janés i Olivé, “El combat
del somni".
12 comentaris:
Quin goig que fan aquests núvols! Jo també hi aniria...
Olga, amb molt de gust et faré companyia, en aquesta mena de somni que ja dius que no cal perquè creus que tot s'ha acomplert.
Que no ens falti el somriure ni l'abraçada. Els millors i més amples per a tu.
Que el viatge sigui molt llarg encara! La festa final pot esperar.
Núvols blancs, flors blanques. Quin viatge més agraït el del navegant que retorna a port.
Dins de les butxaca hi du un mocador blanc, net i planxat, per si cal eixugar alguna llàgrima d'emoció.
Les teves paraules es gronxen calmades, a l'onada. No cal córrer, olga. Tot arribarà.
Que la salut ens faci amable la llarga espera.
Com el viatge a Ítaca. Tots tornem a port, a casa. Una abraçada.
Si tu ens hi vols, Olga, si t'és grata la nostra presència, t'acompanyarem fins allà on vulguis, amb totes les flors del món. Compta amb nosaltres!
el llenguatge de les flors i els somnis acomplerts
i un camí per anar fent, en mútua companyia
així, sí
.
Una foto preciosa que suposo que t'ha inspirat aquestes paraules, que destil·len bellesa per tots els costats, totes elles són un somni de poesia...M'agrada que del llamp, en facis focs d' artifici per veure’n els reflexos sobre el mar. Si es tracta d'una festa amb flors, danses i cançons, segur que hi seré i potser el pescador també s'hi afegirà...
Bona nit, Olga.
A la festa amb flors i somnis ens apunten tots esperant un final feliç.
Salut i poesia!
A la festa amb flors i somnis ens apunten tots esperant un final feliç.
Salut i poesia!
Una vall blanca preciosa, i una festa meravellosa. A qui no li agradaria assistir-hi?
Damunt tu només les flors... i dessota tu només les flors, com en aquesta fotografia, no saps si prefereixes els núvols o bé l'horitzó tan net.
Publica un comentari a l'entrada