SETEMBRE
*
10-9-18
*
Setembre ha
madurat. Setembre ha posat colors al món; aurons que es dauren i envermelleixen,
raïms de vellut bordeus, de perla veneciana, de promesa de llavis que es
trobaran i del vi que serà begut. Peres, pomes i carbasses, rotunditat materna
de la terra. Rovellons, com diu el seu nom, “lactarius deliciosus”, llet o sang
en delícia només en descobrir-los. Móres, gerds, nabius, cireretes d’arboç...,
joies per a les fades amb vestits de gasa.
Setembre té l’ONZE al mig, pal de
paller que aglutina totes les esperances que han crescut sobre la sang vessada
i sobre milions de voluntats que reforcen els fonaments i s’enfilen com les
colles castelleres de tot arreu, collita vigorosa de l’esforç i de l’esperit.
Cada ONZE de setembre s’alça sobre
un panorama diferent. La determinació del poble és assetjada de continu per l’aparell
militar repressiu. Sempre, a Catalunya, hi ha hagut exèrcits vigilants, amb la
bava furiosa que es forma davant d’una presa innocent, indefensa i exposada. Hi
són. Vigilem. Però més que vigilar, siguem tots una sola força, una sola ànima;
que no ens penetrin amb mala llavor.
*
9 comentaris:
Olga has fet una descripció deliciosa dels colors i els fruits del setembre.
Els segadors van fer la seva feina. Ara la fan els veremadors. Trepitjarem el raïm i brindarem per la república quan els nostres presos, preses i exiliades siguin a casa.
Vigilarem tant com podrem, Olga. I serem junts una sola força i trobar-nos junts al carrer ens hi fa sentir molt fort i molt real. M'agrada molt el teu final. Que no ens penetrin amb mala llavor. Bona diada, Olga!
Acabo de veure l'acte Institucional d'aquesta nit per la TV. Llegir les teves paraules m'ha emocionat. Que demà tinguem tots una bona Diada. Una abraçada molt forta.
Moltes males llavors, últimament. Però per això nosaltres plantem flors cada any. I aquest any, més encara! Feliç diada!
Després de tanta lluita, amb convicció i sentit genuí, sortirem de nou al carrer. La gent no falla.
Que tinguis una bona Diada
.
Sí, el setembre és un mes molt especial, tant per la bellesa dels seus colors que tan bé descrius com per tot el que significa la nostra Diada, i aquest any més que mai. Vigilarem, Olga, i continuarem gaudint de molts més setembres, espero que amb la teva companyia!
Sempre diem que la primavera és l'esclat de la natura, però penso que la tardor també ho és( la primavera de l'hivern?)...Potser és un esclat més melancòlic però el paisatge canvia totalment i ens regala un munt de coses i ja no diem quan al bell mig del setembre surten les estelades flors d'un camp molt ben llaurat pels qui estimem aquesta terra!
Espero que hagis tingut una bona diada que s'acabi amb una Bona Nit, Olga.
"Això: "amb la bava furiosa que es forma davant d’una presa innocent, indefensa i exposada", és ben veritat. Els que van sofrir les porres l'1 d'octubre passat, han de tenir un bon trauma intern.
Efectivament, setembre és el mes del color, de la mateixa forma que el dia onze ho és de l'esperança.
Publica un comentari a l'entrada