"¡CANTO PESA E CÓMO FEDE!"


*
“CANTO PESA E CÓMO FEDE!”
*
14-10-15
*
A Catalunya en particular, i a bona part del poble que sofreix el mal govern de perversitat, dedico aquests dos inoblidables dibuixos del polític, artista i ideòleg gallec Alfonso Daniel Rodríguez Castelao (1886-1950). Castelao sol, com ell signava.
          Tot el seu impressionant àlbum “Nós” és una aguda constatació de la vida del poble gallec, duríssima menys pels cacics. Història que ens han amagat curosament, com la nostra.
          Per això, en aquests dies agres que ens toca viure, de política social enverinada, poso dos dibuixos que porten el peu, referits a la llei: “¡Canto pesa e cómo fede!” (¡Com pesa i com fereix!) I: “- ¡ Un padrenuestriño para que Deus nos liberte da xusticia!” (¡Un parenostret perquè Déu ens alliberi de la justícia!).

*

14 comentaris:

... i escaig ha dit...

també d'una producció gallega, de dibuixos animats, 'El bosque encantado', un animaló li deia a l'altre: que los humanos te ignoren; i amb raó; perquè la millor vida és la que es viu vivint-la, fent la teva; i això ho saben i ho envegen els qui tot ho enverinen a discreció;

una abraçada, ben feliç de llegir les teves paraules aquí
.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És realment perversa l'acció que el mal govern ens dedica. Si realment hi hagués justícia estarien força temps aplicant-se-la a ells mateixos.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

És que segons com s'entengui la justícia, Déu ens en guardi!
Demà, el cor amb el president Mas.

xavier pujol ha dit...

"Un parenostret perquè Déu ens alliberi de la justícia"

Amen

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Hi ha de tant en la Història Humana en què el pacte entre l'amo i l'esclau s'ha de renovar, i ara estem en eixe moment, espere que l'esclau siga conscient de la seua capacitat, que ho és més del que pensa, i l'amo de la seua, que ho és menys.

Un parenostre ens ve molt bé. Una abraçada 1 Olga 4.

Vicent

Montse ha dit...

Em ve al cap aquella història de l'elefantet lligat que no podia deslligar-se... perquè es pensva que estar lligat era el seu "estat natural".

L'estaca.

La gallineta.

La (in)justícia...

Un parenostret!!!!!

Carme Rosanas ha dit...

Quan la justícia es fa injustícia... Necessitem molts parenostres...

Joan Josep Tamburini ha dit...

A tot en diuen justicia...

M. Roser ha dit...

La justícia sovint no és justa i les injustícies sempre són doloroses...
Bon vespre, Olga.

matilde urbach ha dit...

Feder —cheirar moi mal, en gallec— vindria a ser pudir més que no pas ferir. Com pesa i com put. Dit això, me'n vaig a resar, que bona falta ens fa. Salutacions, Olga.

Júlia ha dit...

Gran Castelao, sempre viu!!! Només cal pensar en què consistia que t'ajusticiessin...

Galionar ha dit...

No vull semblar gaire anticlerical, eh?, però de vegades funcionen millor una bona lletania de renecs (millor en privat, evidentment) que no pas tots els parenostres del món... Almenys et deixen bastant més descansat...
Tot el nostre suport al president, en un dia com avui.

Maria Dolors Giral ha dit...

Tan bé com ho expliquen i tan malament com ho entenem. Sinó, perquè estem, en general, tan perplexos?

Helena Bonals ha dit...

La llei no hauria de ser mai una càrrega, sinó una cosa útil sempre. Ho dic encara que no entengui de lleis.