*
“CANTO PESA E
CÓMO FEDE!”
*
14-10-15
*
A Catalunya en
particular, i a bona part del poble que sofreix el mal govern de perversitat,
dedico aquests dos inoblidables dibuixos del polític, artista i ideòleg gallec Alfonso
Daniel Rodríguez Castelao (1886-1950). Castelao sol, com ell signava.
Tot el seu impressionant àlbum “Nós”
és una aguda constatació de la vida del poble gallec, duríssima menys pels
cacics. Història que ens han amagat curosament, com la nostra.
Per això, en aquests dies agres que
ens toca viure, de política social enverinada, poso dos dibuixos que porten el
peu, referits a la llei: “¡Canto pesa e cómo fede!” (¡Com pesa i com fereix!)
I: “- ¡ Un padrenuestriño para que Deus nos liberte da xusticia!” (¡Un
parenostret perquè Déu ens alliberi de la justícia!).
*
14 comentaris:
també d'una producció gallega, de dibuixos animats, 'El bosque encantado', un animaló li deia a l'altre: que los humanos te ignoren; i amb raó; perquè la millor vida és la que es viu vivint-la, fent la teva; i això ho saben i ho envegen els qui tot ho enverinen a discreció;
una abraçada, ben feliç de llegir les teves paraules aquí
.
És realment perversa l'acció que el mal govern ens dedica. Si realment hi hagués justícia estarien força temps aplicant-se-la a ells mateixos.
És que segons com s'entengui la justícia, Déu ens en guardi!
Demà, el cor amb el president Mas.
"Un parenostret perquè Déu ens alliberi de la justícia"
Amen
Hi ha de tant en la Història Humana en què el pacte entre l'amo i l'esclau s'ha de renovar, i ara estem en eixe moment, espere que l'esclau siga conscient de la seua capacitat, que ho és més del que pensa, i l'amo de la seua, que ho és menys.
Un parenostre ens ve molt bé. Una abraçada 1 Olga 4.
Vicent
Em ve al cap aquella història de l'elefantet lligat que no podia deslligar-se... perquè es pensva que estar lligat era el seu "estat natural".
L'estaca.
La gallineta.
La (in)justícia...
Un parenostret!!!!!
Quan la justícia es fa injustícia... Necessitem molts parenostres...
A tot en diuen justicia...
La justícia sovint no és justa i les injustícies sempre són doloroses...
Bon vespre, Olga.
Feder —cheirar moi mal, en gallec— vindria a ser pudir més que no pas ferir. Com pesa i com put. Dit això, me'n vaig a resar, que bona falta ens fa. Salutacions, Olga.
Gran Castelao, sempre viu!!! Només cal pensar en què consistia que t'ajusticiessin...
No vull semblar gaire anticlerical, eh?, però de vegades funcionen millor una bona lletania de renecs (millor en privat, evidentment) que no pas tots els parenostres del món... Almenys et deixen bastant més descansat...
Tot el nostre suport al president, en un dia com avui.
Tan bé com ho expliquen i tan malament com ho entenem. Sinó, perquè estem, en general, tan perplexos?
La llei no hauria de ser mai una càrrega, sinó una cosa útil sempre. Ho dic encara que no entengui de lleis.
Publica un comentari a l'entrada