ALEGRIA DE VIURE I D'ESCRIURE


ALEGRIA DE VIURE I D’ESCRIURE
*
26-4-15
*
Mentre al món passen desgràcies i sembla que tot s’ensorri, la vida continua, i les vides petites aprenen moltes coses i fan somriures que ens alegren el cor.
Per això avui us ofereixo la tendra carona dels Bastoners –p3- de l’Escola Ribatallada de Sabadell.
I veurem quina traça han tingut a reproduir i retallar els rodolins que els vaig enviar amb el nom de cada un. Una bona feina, Bastoners, una abraçada.
*
-Dedicat als infants que han mort al terratrèmol del Nepal i a les guerres del món-
*

Fotografies de l’Escola Ribatallada.

9 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Infantesa als nostres cors.
Petons als qui ploren perquè ho han perdut tot.
Esperança en l'esdevenidor, que ha de ser, sens dubte, millor.

Helena Bonals ha dit...

Que xulo! Costa de llegir, però hi veig una Laia almenys. Deuen estar molt i molt contents!

Oliva ha dit...

A HORES D'ARA,LO UNIC QUE M'ENTERNEIX SON ELS INFANTS...
UN INFANT MORT,UNA ETERNITAT PERDUDA.

M. Roser ha dit...

Que bonic Olga, jo també vaig tenir una alegria que no m'esperava, en faré un post.
I és que els infants si se senten estimats, són tan agraïts...
I també sento molta tristesa, pels que ja no hi són.
Bon vespre, Olga.

Júlia ha dit...

L'esperança sempre sura, els infants són molt agraïts, boniques fotografies!!!

Galionar ha dit...

Els infants, la innocència, el futur... Un bon motiu per conciliar-se amb la vida quan aquesta sembla que grinyola.
Una abraçada, Olga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Els nens és el més maco que hi ha al món. Siguin quines siguin les condicions de vida que tinguin, sempre se'ls veu feliços i les llàgrimes els hi duran poc.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Preciós!, la teva dedicació a la canalla i la seva correspondència és una qüestió a emmarcar en el terreny més positiu de les relacions humanes.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, sí, els menuts, la vida que somriu a les seves cares, la vida que somriu també en el record dels que ja no hi són!