ALEGRIA DE VIURE I D’ESCRIURE
*
26-4-15
*
Mentre al món passen desgràcies i sembla que tot s’ensorri, la vida
continua, i les vides petites aprenen moltes coses i fan somriures que ens
alegren el cor.
Per això avui us ofereixo la tendra carona dels Bastoners –p3- de
l’Escola Ribatallada de Sabadell.
I veurem quina traça han tingut a reproduir i retallar els rodolins que
els vaig enviar amb el nom de cada un. Una bona feina, Bastoners, una abraçada.
*
-Dedicat als infants que han mort al terratrèmol del Nepal i a les
guerres del món-
*
Fotografies de l’Escola Ribatallada.
9 comentaris:
Infantesa als nostres cors.
Petons als qui ploren perquè ho han perdut tot.
Esperança en l'esdevenidor, que ha de ser, sens dubte, millor.
Que xulo! Costa de llegir, però hi veig una Laia almenys. Deuen estar molt i molt contents!
A HORES D'ARA,LO UNIC QUE M'ENTERNEIX SON ELS INFANTS...
UN INFANT MORT,UNA ETERNITAT PERDUDA.
Que bonic Olga, jo també vaig tenir una alegria que no m'esperava, en faré un post.
I és que els infants si se senten estimats, són tan agraïts...
I també sento molta tristesa, pels que ja no hi són.
Bon vespre, Olga.
L'esperança sempre sura, els infants són molt agraïts, boniques fotografies!!!
Els infants, la innocència, el futur... Un bon motiu per conciliar-se amb la vida quan aquesta sembla que grinyola.
Una abraçada, Olga!
Els nens és el més maco que hi ha al món. Siguin quines siguin les condicions de vida que tinguin, sempre se'ls veu feliços i les llàgrimes els hi duran poc.
Preciós!, la teva dedicació a la canalla i la seva correspondència és una qüestió a emmarcar en el terreny més positiu de les relacions humanes.
Ah, sí, els menuts, la vida que somriu a les seves cares, la vida que somriu també en el record dels que ja no hi són!
Publica un comentari a l'entrada