US VETLLARAN EL SON

US VETLLARAN EL SON
*
25-3-15
*
No esteu sols: les pastores dels Alps us vetllaran el son. Primer us us van buscar, com ovelles perdudes a la muntanya, perquè us vau escampar molt, en aquesta arribada. Elles són les primeres que us hauran trobat, i la seva veu càlida us confortarà. No passareu fred, perquè us porten abrics de llana teixits per elles. Són tants anys de viure a muntanya...
          Quan els homes se us emportin del tot hauran passat dies. Mentrestant, les pastores provençals us vetllaran el son. No tingueu por.
          *

          Collage d’OX : autobiografia.

11 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

M'he emocionat, de veres Olga.

Vicent

cantireta ha dit...

No puc imaginar-me un comiat més trist.

Un nus al cor, aimada padrina.

Un bes ben fort, també.

Carme Rosanas ha dit...

Sí, Olga, em fas plorar... les pastores provençals els vetllaran el son. Una molt bella manera de dir les coses i de buscar i donar consol. A vegades va bé que surtin les llàgrimes, davant d'aquesta gran tristesa.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí, encara que no ens ho sembli, tots estem en tot, ovelles, muntanyes, nosaltres, el bon temps i el mal temps, els accidents, les llàgrimes i el dolor, i l'amor i l'enyorança... Alguns en diem Déu, d'aquest Tot, d'altres en diuen l'infinit. És el mateix...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Que reposin en pau.

novesflors ha dit...

Quina tristesa!

Joan Josep Tamburini ha dit...

En pau descansin. I que els familiars i amics trobin mans i braços que els estrenyin ben fort.

... i escaig ha dit...

i sentir ben endins l'abraçada
.

xavier pujol ha dit...

Quines paraules tan dolces. Si les poden sentir, de ben segur que els arribarà una mica de consol.

Helena Bonals ha dit...

Saps com arribar, amb el misteri inclòs.

Relatus ha dit...

Quins moments més difícils, bon repós