RUCS A L'OLIMP

RUCS A L’OLIMP
*
29-3-15
*
Ahir la tarda era plàcida. Al balcó, ben asseguda, em dedicava a llençar un caixó sencer d’articles de diari i notícies referents a la poesia catalana dels anys 80 en amunt. Els havia guardat fins ara però, ja interioritzats, faran pasta de paper. Antics però no obsolets. De les perles que en sortien us n’he guardat unes quantes:
                1-  “Quim Monzó: “un bon català ha de fer carrera en espanyol(...)
S’autodefineix com un ‘xarnego reconvertit’ (Avui 19-8-90)”
          2- Carme Riera: “Se publica demasiado. Los anticonceptivos han resultado eficacísimos para controlar la natalidad(...) Quizá también, y en relación con esta situación (escribir), está llegando la hora de que un laboratorio farmacéutico se interese por el hallazgo de un fármaco que, sin quitar las ganas de escribir, deje a quien lo tome inapetente para publicar (...) A lo mejor hasta casi todos salíamos ganando.”(La Vanguardia 26-6-92)
            3-  Teatre: “Joaquim Cardona: L’única gràcia del teatre és fer-lo; veure’l m’avorreix profundament.” (Avui 24-5-90)
            4- Teatre. “Joan Brossa: ¡M’agrada tant el teatre que per això no hi vaig mai!” ( Avui 19-8-90)
          5- Albert Roig “(...) el propio Joan Margarit y Francesc Parcerisas se caracterizan por su realismo intimista. Sólo hace falta ver los títulos de sus libros. ‘Mar d’hivern’, ‘Llum de pluja’, ‘Focs d’octubre’... todo son otoños compungidos, vejez flàccida, lágrimas de cocodrilo. Ignoro si la sociedad de escritores y poetas catalanes tomará medidas contra estos psicópatas de la poesía.” (La Vanguardia 30-12-92)
          6- Rosa Montero: Referido a los catalanes: “Hoy, tras 12 años de democracia, vuelven a resultarme ultragalácticos, pero ahora se diría que proceden de la nebulosa de los malos, de la estrella de los torpes y los chinches... y no sólo se están pasando de sosos sinó también de intolerantes y tiránicos” (El País 27-2-88)
          7- Salvador Oliva. (Referit als Jocs Florals de Barcelona en l’afer À. Susanna) “El president dels mantenidors, Joan Margarit, és el que ho té més clar: diu que com que no sabia que existís la revista que va editar el poema guardonat, per a ell, era inèdit. Tot allò que no sabem que existia no existeix. ¡Ben dit, Margarit! “ (Avui 24-5-92)
          *
          Poetes meus, blogaires que us esforceu a escriure perquè us agrada, per concursar, per publicar, mireu que no us diguin psicòpates i xinxes, i que els de l’Olimp no us facin prendre anticonceptius. ¡Compte!, a vosaltres, que ells sí que publiquen i mai no es mouen dels núvols de glòria.
          *
          Ruc a l’Olimp. Collage d’OX



          

18 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Impressionant la idea de l'anticonceptiu per matar les ganes d'escriure. Quina por!

xavier pujol ha dit...

Molt bo el ruc que has plantat a l'Olimp Olga.
Des de Quevedo, i fins i tot des d'abans estem acostumats als insults amb que ens obsequien sovint des de les espanyes castellanes. Personatges com Rosa Montero amb aquesta actitud s'autodefineixen.
El cas del Monzó és ben curiós. Al 90 feia declaracions com la que ens adjuntes. No fa gaire el vàrem veure fent un espot que animava a participar a la V Baixa.
Podem ser optimistes!!

cantireta ha dit...

Fins que he tingut un moment de lucidesa, he vist que val més publicar en revistes i editorials petites que en grans. He vist i saludat Margarit, per sort no hem aprofundit en títols melangiosos. He vist Susanna, sembla una mòmia parlant (per la poca novetat del discurs).
Es llegeix poc però es publica massa. No hi ha temps a pair.

Sembla, tot plegat, una orgia literària, com l'escultura que es va voler vetar.

Abraçades, padrina!! :-))

Relatus ha dit...

Caram, que deu opinar la Rosa Montero del moment polític actual?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Amoïna saber que no es llegeix, i ni tan sols llegeixen alguns dels que escriuen, com queda palès en les perles que ens has guardat; opinions que surten no precisament de la part millor, prescindibles quant a arguments, il.lustratives per veure com van les coses en el nostre món literari...

Unknown ha dit...

Estimada Olga,
Ben mirat si mirem qui diu el què diu...Penso en Roig o en Montero. Aquesta última gairebé m'afalaga amb els seus menyspreus. Li hauran dit mai que és una pèssima escriptora i que només embrut paper?

Helena Bonals ha dit...

Quines "perles" conserves!

miquel ha dit...

Una molt bona tria.
Se m'acut una altre titular: Contra el vici d'escriure, la virtut de no llegir. O hauria de ser a l'inrevés?

...iescaig ha dit...

quin panorama!
és higiènic i saludable buidar calaixos...
el ruc penja d'un penjat i la gent, en veure'l, ja hi dirà la seva

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tot sovint, si poguéssim llegir prèviament allò que manifestem, de ben segur que no badaríem boca.

Júlia ha dit...

He endegat un grup a FACEBOOK per demanar el PREMI D'HONOR per a l'Olga Xirinacs, el podeu trobar aquí:

https://www.facebook.com/groups/751745364932382/751746828265569/?notif_t=group_comment

Júlia ha dit...

Ja és un greuge que el PREMI D'HONOR s'hagi donat fins ara a quaranta-tres homes i tres dones, se m'acudeixen moltes de possibles candidates però la primera, per la llarga i sòlida trajectòria crec que hauria de ser ella, si voleu entrar, comentar i promocionar el grup,ja ho sabeu.

Montse ha dit...

Estic amb la Júlia! L'he difós, també, per facebook i faré el mateix pel twitter!

Olga, de la Rosa Montero no m'ha estranyat gens, la "perla", però d'en Monzó no m'ho esperava, per això que diu xavier pujol de la V baixa...

Per altra banda, tots sabem que hi ha unes quantes "patums" intocables, que acaben trobant-se sempre pertot arreu, com en els programes casposos de telesinco, que sempre hi surt la mateixa gent. Doncs, el mateix, però a la catalana.

Júlia ha dit...

Quan els escriptors diuen que es publica massa no es refereixen mai a ells mateixos, és clar. Per desgràcia el món literari és ple de misèries diverses. Com tots.

Júlia ha dit...

La glorificació del senyor Monzó ja fa anys que em resulta molt sorprenent, la veritat, crec que viu encara del 'cuento', dels seus primers i bons contes, vaja, la resta, poc i dolent.

Júlia ha dit...

Recordo també unes declaracions de fa anys de Montserrat Roig, (epd), en el sentit de les de Carme Riera, quan algú que no era del 'grupet' va guanyar un premi literari 'si tothom es posa a escriure...'

Joan Josep Tamburini ha dit...

¡Ay, els de la "cultureta". Es creuen que tan sols ells són "divins". Una abraçada.

Teresa Duch ha dit...

Està bé llegir el que es deia fa vint-i-cinc anys. Jo ho faig a vegades amb els diaris que tapen alguna caixa a la casa del poble i em faig un tip de riure perquè notícies i profecies demostren la nostra "infalibilitat" passat el temps. Aquests teus tenen miga. No sé què devíem fer els catalans l'any 88 que vam fer enfadar tant la Montero.