DONES DISTINGIDES EN GRUP

DONES DISTINGIDES EN GRUP
*
8-3-13
*
Així com el dia d’Adam s’atorguen distincions grups d’homes pel fet de ser homes, el dia de sant Joan de Déu es distingeixen dones pel fet de ser dones.
            Està bé si així us ho sembla, i m’afegeixo a les felicitacions, homenatges i reconeixements repartits a les dones perquè treballen de dones.
            Avui Enrico toca el salteri al Passeig com cada dia del món; comença el mestral; escric; faré el dinar; em miraré la comèdia de les dretes unides i les esquerres descompartides i de la justícia sempre desigual, sempre parcial afavorint rics i despullant pobres, a l’inrevés de Robin Hood. Sé que els cardenals no triaran dones. Ni els imams tampoc. Aquesta és l’única certesa sota la capa del sol.

7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agrada molt de ser dona. I voler ser el que hom és, és la primera norma per ser feliç, diuen.

Sílvia ha dit...

Serà un dia com tants d'altres però avui prenem més consciència del nostre gènere i rememorem dones que han fet que siguem on som. M'afegeixo al comentari de l'Helena, a mi també m'agrada molt ser dona. És de les poques coses que no he triat i no canviaria. Una abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'estimula la feina que encara ens queda per fer, tot i que a vegades cansa haver de repetir tant les coses, com si el món encara fos un infant.
Penso que l'acció en unes coses i la no-acció en unes altres, que també és una acció però de sentit contrari, ens dóna l'oportunitat d'elevar-nos cada dia una mica per damunt dels peus de fang. Una abraçada per a totes i tots!

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'agrada ser dona. No em canviaria pas, i fem camí...

novesflors ha dit...

I a mi, a mi també m'agradaser dona, i, com diu la Carme, continuem caminant.

Galionar ha dit...

A mi també m'agrada ser dona, i no sé si m'agraden les reivindicacions d'aquest dia, bàsicament perquè només arriben a aquells que ja estan conscienciats sobre el tema, i no pas als qui més falta els faria... Però això acostuma a passar amb totes les coses, em sembla.
Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Jo penso com la Galionar...I voldria que en un temps no gaire llunyà, es deixés de celebrar aquest dia, això voldrà dir que la igualtat és un fet i tot està normalitzat...
Petonets de capvespre.