Nota preliminar: a la fotografia d'avui, que correspon a una estàtua en bronze de Wagner, no li ha donat la gana de sortir dreta després de dues hores de provatures. Com que ho considero una negativa de Wagner, aquí va el text, i Wagner us l'imagineu, amb les meves excuses.
EL VAIXELL
FANTASMA
*
1-5-12
*
Algun dia feliç
solca el mar per davant de casa un superb, majestuós, granat i arrogant veler
on navega l’Holandès Errant descrit tantes vegades a les llegendes del nord
d’Europa, sobretot els segles XVI, XVII i XVIII, mentre les dones teixien i
esperaven vora el foc notícies de mort o de vida. I en mars on tempestes
ferotges bramaven i es rebatien contra els esculls, a l’inrevés del que passa
en aquest bocí de mar domèstic.
Una de les primeres òperes que va
escriure Wagner (1813-1883), després de Rienzi, va ser El Vaixell Fantasma,
resultat d’un viatge desastrós amb la seva família per mars embravits. El
llibret és de la primavera de 1841, i la música la va escriure en 7 setmanes.
En general, els llibrets d’òperes em semblen ridículs, la majoria en són i
poèticament provoquen el somriure, però això importa poc als melòmans: compten
l’escenografia i les veus amb les torrentades musicals, d’acord. S’exclama així
l’Holandès, vestit de negre: “¡Sovint m’he precipitat amb anhel als abismes
profunds del mar! Més ai, no trobo mai la mort. He portat la meva nau contra
els esculls, allà on hi ha l’espantós cementiri dels barcos. ¡Enlloc una tomba!
¡Mai la mort! Aquesta és la terrible sentència de la meva condemna.”
Aquest matí hem anat al Camp de Mart
a escoltar les merles. En un racó, protegit per arbustos, hi ha una notable
escultura de Wagner, feta per l’il·lustre i malaguanyat escultor Julio Antonio,
elegit pels déus en la seva joventut. L’estàtua la va cedir la Diputació a la ciutat.
Un Wagner pensarós es deu concentrar en una conversa amb el també megalòman
Julio Antonio. Plegats, haurien construït una Europa artística monumental. Ja
de tornada a casa, el Vaixell Fantasma s’ha perdut aigües enllà i la memòria de
Senta brilla a l’horitzó, potser ella ja feliç per sempre.
*
Nota 1. La
ciutat no es preocupa gens de resseguir les inscripcions dels seus monuments ni
les plaques dels poetes als murs. Il·legibles. Com les epigrafies romanes que
es desfan a les parets dels edificis sense que ningú hi vulgui posar remei.
Nota 2. El quadrat gris que apareix en alguns posts no sé en absolut a
què respon, si no és que l’ordinador em fa la punyeta.
15 comentaris:
Quines casualitats, Olga. El meu avi matern va ser amic del Julio Antonio. Era pintor, i també un gran melòman. D'això que a casa meua hi hagués un piano que marcaria la meua existència. Faig memòria d'una foto que va eixir a una revista, potser dels anys 30 o menys, on apareixen els dos amb un altre amic de bohèmia, i que seria dels primers anys del segle XX. L'article parlava del Julio Antonio, un artista que a casa nostra sempre va ser considerat un gran escultor. D'altra banda, l'apòcrif d'avui és del Wagner, que sense avisar, com és habitual en ell, ha passat per casa. I sí, els llibrets d'òpera són pitjors que els de falla. :)
Feliç tu, Olga, que tens un mar al davant, on poder imaginar el pas de vaixells fantasmes que solquen les ones...
Has sentit quin cant tan preciós, el de les merles? ja fa dies que les sento des de casa i deixo el que estic fent per escoltar millor els seus refilets...
Bona nit Olga.
El meu pare era un gran amant de Wagner. Sóc de les rares avis, que als set anys era capaç d'escultar tota una tarda una ópera de Wagner sencera. Suposo que és perquè ja les sentia des de la pantxa de la meva mare.
Però curiosament, les bones disposicions que tenia per la música, va ser el meu pare qui les va tallar d'arrel. Ja t'ho explicaré un dia. Una abraçada: Joan Josep
Olga, dius que has anat a escoltar les merles ? doncs resulta que aquest any ni ha unes quantes que s'han afincat aquí a la meva plaça i viuen a les gardènies i al matí baixant a pasturar per el tros de gespa... això es nou... son molt boniques.
Una abraçada, i això del Wagner deu ser perquè que te una mica de mal geni
Llàstima això de les inscripcions. Una mostra més de la desídia amb que tractem el nostre passat. Però si la passejada ha servit per sortir i escoltar les merles. Benvinguda sigui.
Olga,
Tu estàs de cara al mar i veus passar el vaixell fantasma i jo, d'esquena al mateix mar, sento la seva sirena que pretén encisar-me.
Ho sento. M'haig de girar.
La història del vaixell fantasma amb el navegador errant s'assembla a la figura del pobre Síssif, que quan arribava dalt del cim havia de començar una altra vegada a pujar-lo.
Les històries no semblen tan llunyanes de les nostres, esforçats sempre en tantes cuites.
Wagner va ser un gran autor, però m'agrada més escoltar les merles.
Ai, Olga, doncs si en una breu passejada pots passar de divisar navilis solcant els mars a sentir el cant de les merles... trobo que, amb inscripcions abandonades per desídia administrativa o sense, vius en un menut paradís.
Potser tots hi vivim, i ens manquen la intel·ligència o les hores per adonar-nos-en i aturar-nos-hi.
VAIXELL FANTASMA?....SEGUR QUE VA SER UN SOMNI?.....YO CREC QUE EXISTEIX,PER CAP NORFEU,MES D'UN L'HA VIST.
A mi Wagner em sembla "non plus ultra", tot i que diuen que era mala persona.
Fantasia, fantasia que ens dus pels camins de la il·lusió i l'alegria. Com podríem viure sense ella? També el cant dels ocells pot ser una fantasia, com els vaixells fantasmes.
He contestat el teu comentari del meu bloc.
A temporades, tu i jo vivim molt a prop (quan soc a Saifores.Un dia ens hauriem de trobar; això de parlar pel bloc a cegues també és una fantasia.
Ah,per fer la lletra més gran o més petita, fixa't bé en la pàgina on escrius que a la barra de dalt pots escollir la lletra, el cos, el tipus... Sí, sembla mentida però a vegades ens paralitzem i no llegim el que tenim a l'abast. En general, tot el que se'ns ocorri està previst. Cal mirar bé.
Suposo que veure un vaixell fantasma és també una manera d'il·luminar-nos, de trobar drecera, vull dir.
Que Wagner i el vaixell fantasma ens il·luminin per sempre més.
Publica un comentari a l'entrada