16-5-12
*
ESPERITS
EXCELSOS
*
Si esteu
angoixats per la feina o falta de feina; per la baixada dels valors espirituals
o materials; perquè veieu com uns s’empobreixen a costa de la sang dels altres;
perquè patiu mals d’amor; perquè us feu vells i no tindreu pensió; i per una
llista de motius que cadascú se sap en la intimitat, no dubteu a recórrer als
esperits excelsos: ells us reconfortaran.
A Tarragona, ciutat Imperial i
triomfal, però COLONIA IVLIA (ja érem colònia, i ho continuem sent), teníem
també esperits excelsos que, ¡ai!, han estat desplaçats per l’aire pestilent de
les indústries. Aquí els bons frares cartoixans, expulsats de França el 1903,
fabricaven l’acreditadíssim licor Chartreuse, el groc i el verd, dit per mi
genèricament xartrès (com xampany, que ve de Champagne). Tenien un bonic
edifici que va ser saquejat per dins pel Museu de la Ciència i per fora pels
vàndals. La gent el coneix com “la chartrès” i la desídia política l’acabarà
d’ensorrar. Destil·làvem aquí també la famosíssima Aigua del Carme, dels
Carmelites Descalços, aconsellada teràpia per un sens fi d’indisposicions; les
dones, als tallers, recorrien sovint a l’Aigua del Carme, apta pels dolors
femenins especialment, diu el flascó.
El xartrès groc fa 40 graus. El
verd, 55. L’Aigua del Carme, 56. Tot composició vegetal i santificada. Amb
aquestes dades podeu entendre que aquests licors, presents tothora, curin els
mals que tenim i els que tindrem. Aquí el van a buscar en bocois a Grenoble,
que és on hi ha la Grande Chartreuse
*
Els que tenim a
casa.
9 comentaris:
A mi un bloc m'ajuda més que qualsevol d'aquests esperits...
Olga: Si passes pel meu blog trobaràs una sorpresa per a tu. Espero que t'agradi.
Una abraçada
Tots els espirituosos que nomenes són mà de sant. Les meues tietes fein pols l'aigua del Carme. Del chartreuse ja me'n ocupe jo. Els cartoixans de Porta Coeli, al costat de Bétera, no fan res. Una pena. Què hi farem?
Recordo els temps que l'aigua del Carme era la panacea que curava tots els mals...Sort que aleshores els mossos no ens feien bufar...
Bona nit, Olga.
Jo també recordo els temps de l'aigua del Carme que ho curava tot... :)
Jo que gairebé no bec res de res... faré com l'Helena i em continuaré dedicant als blogs!
L'Agua del carme era molt efectiva. la meva mare me la feia anar a comprar al convent de les carmelites, a Girona. Com que té tan grau et feia reaccionar de mal de ventres i marejos en un moment.
Suposo que he begit els Chartreuses en la meva joventut i sempre -lletraferida- he oensat en Chartreuse de Parme.
Confíem. seguint els teus consells, en els esperits.
Si aquest esperits tinguessin, a més, la capacitat de fer desaparèixer la multitud de personatges inútils que ens governen, encara foren més recomanables.
Hola Olga, som mestres de parvulari que amb els nens estem treballant poesia teva, i ens agradaria poder contactar amb tu.
si ens poguessis escriure a
escolaribatalladaparvulari@gmail.com
t'ho agrairem moltíssim.
Eva Masip
Jo no sóc ni massa espirituós ni massa espiritual, crec.
Els licors se m'acumulen a casa, no pas comprats, sempre regalats, i no hi ha manera que els faci baixar.
Quan el cap se m'emboira, i no pas per efluvis alcohòlics, prefereixo calçar-me les botes i caminar, caminar i caminar.
Publica un comentari a l'entrada