DEPREDADORS

*


12-1-12

*

DEPREDADORS

*

La càpsula tancada és com tots nosaltres: guarda secrets. Quan vaig als afores m’agrada collir alguna carbasseta del que en diem miraguà, o miraguano, que en realitat és Araujia sericifera. La càpsula vellutada d’un color verd suau, elegant, de forma agradable per tenir a la mà, quan comença a obrir-se ja ens podem apartar tots: les sedoses volves s’escampen només amb un respir i tot l’aire es cobreix d’una blanca i lleugera brillantor.

La volva de lletsó, per exemple, és més dominable. Algú la compara a un esperit lliure que, portat pel vent, acompleix el seu destí i arrela on pot. Les volves de miraguà servien antigament per omplir coixins, que resultaven d’una suavitat memorable, propícia al somni. Fins aquí, útil i bella.

He dit que la càpsula s’assembla a nosaltres perquè tots guardem misteris. Però, a més, aquesta planta té fama de depredadora, també com nosaltres. Als tarongerars és prohibida, perquè resulta nefasta en més d’un sentit. Es reprodueix ràpidament, com les persones a la Terra. S’arrapa a l’arbre que té més a prop i, com fan altres lianes, per exemple els ficus, les heures, la vidalba, etc., en pocs anys pot haver ofegat l’hoste, en el seu afany per pujar i absorbir llum i nutrients. Cosa que passa ara mateix i sempre, però ara ho veiem més clar, amb la política feridora i els que exerceixen poder. O sigui, amb qui remena diners, que els dits se n’unta, com diuen de l’oli. Aquests depredadors ens ofeguen, ens escanyen, s’enfilen sobre el nostre cos ja prim i consumit –cos social, cos de país – i l’espremen fins que l’arriben a eliminar. Almenys aquestes intencions són les que veig i sento cada dia d’aquests mesos i anys fatídics que ens toca tornar a defensar la pàtria.

*

Foto d’OX