3.12.11
*
Una vegada, remenant llibreries a Londres, vaig trobar tres llibrets de poemes; dos, que es veuen a la fotografia, són relligats en camussa i porten dedicatòria de qui els regalava, no pas de l’autor. Ara són a la meva vitrina entre els records de la vida. També hi ha una orquídia de porcellana, sobre un suport de vellut: una flor pes als poetes morts. Diu un dels poemes de Dante Gabriel Rossetti (1828-1882), “Adéu”: “... En cada floc que s’envola / s’amplien els cels errants/ (...) Sí, obre les ales per sortir, / ànima trista, cor afligit. / Adéu, adéu, bona nit.”
En cada floc que s’envola... A finals d’aquest novembre, Bastien Champenois, de tres anys i del nord de França, es veu que no havia fet prou bondat a la llar d’infants. El seu pare, de 33 anys, el va ficar al tambor de la rentadora, que va engegar. La mare el va trobar mort, congelat. Bastien tenia vuit germans més. Com a epitafi, el comentari de l’àvia, que va dir: “No va ser desitjat, no el van estimar mai.”
Per a tu, Bastien, la memòria eterna dels poemes, de l’orquídia i de la neu, ànima teva petiteta que reflecteix el cel glaçat, com el poeta escrivia: adéu, adéu, busca amor si és que en trobes en aquest univers inhòspit.
*
Foto d’OX
8 comentaris:
Què passava pel cap del pare?
Com és possible no estimar un xiquet tan menut?
Molt encertada la tria dels versos, Olga.
Salut.
Ho vaig llegir i em vaig quedar de pedra. Vull pensar en malaltia, en bogeria i no en maldat freda i deliberada. Tot i això, però, els fets em superen.
Un homenatge molt sentit. Quin fet tan tràgic!
El que esgarrifa més és que aquests tipus de coses i de famílies sorgeixin en països suposadament 'civilitzats' i que els controls socials no siguin capaços d'evitar aquestes coses, doncs sembla que el veïnat ja sabia com era aquesta i més o menys el que hi passava.
Bastien, menut, ja ets allà on no et pot tocar la maldat.
Una poeta fa homenatge a la teva tomba terrible, resa una pregària en veu alta per aquells que, com tu, xaiet, paguen pels pecats dels altres.
Un bonic homenatge a aquest pobre infant.
No ho havia llegit, em sembla que avui tindré malsons...Això sembla la cursa de qui serà més bèstia...
Pobrissó, al cel hi ha un altre estel o un altre angelet.
Bona nit.
M. Roser
Uf, m'has deixat glaçat amb aquesta història...
Més monstres no podem arribar a ser...
Publica un comentari a l'entrada