*
CEL ROGENT
*
Cel rogent, pluja o vent, diu el refrany. Aquest vespre, a mar, tenim una gradació de colors admirables que van del groc al burdeus passant per turquesa, taronja, ametista, robí, malva i morat. En aquest moment hi ha un blau marí puríssim, i els vaixells que s’esperen fora port brillen intensos, perquè el mestral ha eliminat qualsevol tel en la distància.
Tota la glòria i la malenconia del capvespre són aquí, contingudes en l’exhibició magnífica. Glòria per als eufòrics, tristor per als enyorats. Jo poso avui un petit paisatge crepuscular que també conté, en la seva deriva rosada, la mateixa bellesa però pintada a muntanya. El pintor devia trobar bell el moment i el va fer etern.
Hi ha un anunci entranyable que es repeteix a televisió sempre per aquest temps dels crepuscles gloriosos. És de torrons i, traduït, ve a dir: “Torna, torna a casa per Nadal...”. El trobo tristíssim en la seva melodia ben aconseguida, i potser precisament perquè és ben aconseguida en el que es proposa. Qui el sent i ha perdut l’amor, la persona estimada, el fill, la nena, la mare o pare, la casa, el país, què deu pensar? Perquè jo, automàticament, quan l’escolto penso en aquells que ja no podran tornar i en l’abraçada que ja no podrem donar mai més.
Però és només un instant; aviat es perden els colors que han torbat els sentits. El vent de mestral eixugarà de seguida les llàgrimes i sabem que el paisatge tornarà. Però només el paisatge. I encara...
*
Collage postal d’OX
8 comentaris:
A les meves contrades, els darrers dies han nascut i han mort plens de vermell...Fa molt de vent.
Jo percebo el missatge de l'anunci d'una altra manera; el trobo entranyable. Em fa recordar quan la meva filla era fora i venia a passar el Nadal amb nosaltres...Les percepcions són així; n'hi ha tantes, com persones.
Em passava de xicotet una cosa pareguda a la de Pilar: jo esperava la tornada de mon pare, emigrant a Suïssa, que venia per aquestes dates després de tot un any de separació... i no eren les festes, no, era la necessitat de tenir-lo a prop.
Salut.
Jo no gaudeixo de colors tan variats però no em puc queixar. Ahir, la carretera del Maresme que em tornava a casa mostrava un luxós horitzó com una flama infinita de tan encès.
Salutacions!
Jo procuro gaudir-los. Però aquests dies sí que trobo a faltar a molta gent que seurà a taula per Nadal.
Tan variable és el nostre ànim, que una mica de vent o els núvols de colors ja ens l'alteren. O potser la música trista d'un anunci. Serà qüestió de buscar el vent del nord, els núvols daurats i les músiques alegres.
Bona perspectiva, des casa vostra i mar endins.
Jo , aquests dies, veig brillar el mar des de casa, allà a la llunyania, a l'hora que el sol s'hi reflecteix. I les postes de sol també són molt acolorides, es nota que la natura es posa de vint-i-un botó perquè s'acosta Nadal...
Suposo que el missatge de l'anunci a cadascú li arriba segons les seves circumstàncies, alegre si saps que algú trucarà a la porta i trist, si no tens a qui esperar...
Petons,
M. Roser
Doncs com ja es sabut els que ens han deixat segueixen vivint en els nostres cors.Per aixó també ells tornen ,es fan presents ,pot ser amb mès intensitat que mai en aquests dies.¿No es cert?.
Publica un comentari a l'entrada