*
CANÇONETES “INNOCENTS”
*
Al pati del col·legi de monges, on floria la puríssima castedat en forma d’assutzenes i verges, saltàvem a corda o fèiem rotllana amb les innocents cançonetes en castellà: “Al pasar la barca / me dijo el barquero / las niñas bonitas / no pagan dinero...”. És clar que no, els ulls de l’home (o les mans) ja són ben pagats amb la “niña bonita”, i la lletja que pagui dues vegades.
“... Estaba descansando y por allí pasó / una niña bonita que de mí se enamoró. / Rubia de cabello, blanca de color, / estrecha de cintura, que así la quiero yo (...)” El pretensiós va veure a primer cop d’ull que la noia se li enamorava només de passar. Y és que era rossa i estreta de cintura. Una Barbie abans de temps, molt abans.
Aquests petites records arriben com llampecs de color sense saber per què, i tampoc tenen més importància que la diferència: ara comprens què cantaves, i llavors només saltaves a corda. Però el que em commou era l’himne abrandat dels militants d’Acció Catòlica, aquest rabiosament ‘patriòtic’. Els nostres joves catalanets cantaven amb fervor: “Juventud, primavera de la vida,/ español, que es un título inmortal, / si la fe del creyente te anima, su laurel la victoria te darà (...)”. Que el títol és immortal, després de tants anys ja es veu i es pateix. Van donar fruit, aquelles paraules apreses a crits i assimilades subliminalment que tornen a la memòria i per això no acabem mai de patir ni de vèncer. I les noietes que continuïn primetes i rosses, que així les volen ells.
*
Collage postal d’OX
5 comentaris:
Olga, avui pel carrer no he vist cap situació que em fes pensar amb el dia dels innocents, tan com gaudíem abans enganxant llufes i fent enfadar els grans...
Sempre m'he preguntat perquè cantàvem aquestes cançons en castellà, no tinc cap record de com les havíem après. Perquè no només les cantàvem a l'escola, també al carrer. La lletra no era pas gens infantil , però tampoc hi posàvem esment, la qüestió era jugar...
En canvi jo no havia cantat mai la de "juventud primavera de la vida"...
Una abraçada,
M. Roser
Una veritable dictadura, la cintura primeta de les noies i dones, que els bons senyors que les canten sovint no respecten gens en el seu cos!
Ara, amb les operacions de pit... demà vés a saber!, i tot per contentar les fantasies dels bons senyors.
Ai, ai, que així les dones no avancem, oi?
Poetesses,
Un bell guant galant, us deixo caure. D'embaumada poesia, el voldria.
Bon día Olga. moltes gracies per la cançó dels sants innocents, aquí mai l´escotaría. una abraçada i per mlts anys
Bon día Olga. moltes gracies per la cançó dels sants innocents, aquí mai l´escotaría. una abraçada i per mlts anys
Publica un comentari a l'entrada