PIMPOLLA COMPATIDA

* 6-4-11 * PIMPOLLA COMPATIDA Llegeixo al diari que dues entitats catalanes de comunicació nacional tindran la seu COMPATIDA (sic). El primer que faig és compadir les entitats. No tindran el lloc compartit ni competit, sinó compatit. O sigui, que patiran totes dues, i això, és clar, sap greu. Tant de personal atapeït, tants de convidats encarxofats als platós, tanta gent als passadissos i compatint lavabos, tants de focus i micros fent una muralla de cables i de calor irradiada, espanta qualsevol. Quina suor que es reflectirà a les cares; quines veus plenes d’ansietat que sentirem. Quin patiment. * L’altra paraula que em salta als ulls des d’una etiqueta de taronja és PIMPOLLA. Els escriptors tenim el mal vici d’anar al fons dels assumptes, i això ens planteja un seguit d’interrogants: ¿és una polla amb pim-entó? ¿és una polla per jugar al pim (-pam-pum)? ¿és una polla amb vocació de pim-pinella, sigui o no escarlata? ¿és una pim-e polla a la que la crisi ja ha devorat la e? * Comprendreu que d’aquesta manera no acabo mai d’esmorzar, perquè mentre esmorzo llegeixo el diari. * Collage d'OX

4 comentaris:

Allau ha dit...

Olga, al diccionari de la RAE un "pimpollo" és entre altres coses una rosa a punt d'obrir-se o una persona jove d'excepcional bellesa. M'imagino que la ment preclara que va etiquetar aquest fruit devia feminitzar el substantiu pel fet que les taronges són de gènere femení.

Ja m'ho deia la mare que no es llegeix a l'hora de menjar (i llegir el diari és una invocació a l'úlcera, estiguis menjant o no).

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quanta raó tens, Olga. Als escriptors les paraules ens criden amb la seva llum, encara que estiguin mal escrites, i a vegades precisament per això!

Clidice ha dit...

Ja em compadeixo dels que han de "compatir" pobrets. Bé, ara mateix tots compatim una mica no? Mentre la lectura l'emprenguis per aquí rai, però.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Això de "compatir" no m'agradaria pas, méstimo més el "comxalar".