CLAVELLINES


*
Mont-ral, 28/29 – 7 – 10
*

Vet aquí que ha arribat l’hora que la delicada clavellina floreix humil i extensa entre l’herbam i les bardisses, i la seva mateixa fragilitat la fa destacar com una petita corona reial. L’olor de la clavellina és deliciosa i s’escampa als peus del caminant, que procura respectar-la i admirar-la com un do immerescut que sorgeix al més profund del bosc, sota els grèvols que ara comencen a granar.

Sabia que el seu nom científic és Dianthus, un gènere amb variacions. El que ja m’ha costat més de distingir al manual és a quin membre de la família de les cariofilàcies (Caryophyllaceae) correspon, perquè n’hi ha unes quantes, de clavellines, que s’assemblen molt i no en sóc especialista. De manera que he triat aquesta, i m’he tornat a sorprendre dels noms científics de les coses, com ja m’havia admirat quan estudiava els peixos i els bolets. Resulta que hem retratat un grup de Dianthus Gratianopolitanus. És clar, la curiositat m’ha fet consultar Internet i, entre altres explicacions, m’ha dit que el seu nom prové del grec i significa la flor divina, la triada pels déus. Fantàstic. Tenen bon gust, aquests déus.

En fi, que l’observació atenta de la natura comporta paciència i recompensa en bellesa.
*
Foto V. Roca.

2 comentaris:

Calpurni ha dit...

La naturalesa ens oferix la seua bellesa en xicotetes gotes de color i olor i com tu ben dius cal respectar-la... i "assaborir-la"!
Salut.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Teniu la fortuna de tenir del vostre costat la capacitat per veure i admirar la natura, a la qual s’hi suma la voluntat i l’expertesa per estudiar-la. Ple!