*
Mont-ral sovint reposa sota la boira només punxada per esbarzers, agulles de pi, l’alta copa dels arbres i les antenes. La boira filtra les notícies i les baralles polítiques i les fa relatives.
La boira es deixa anar per camins, carreteres i boscos, humiteja les plomes dels corbs i les fulles dels aurons. Ens acaricia, molla, hidratant, i ens aconsella entrar a casa i encendre el llum càlid, que ella ens vetllarà la lectura i el son.
*
*
*
Foto V. Roca
1 comentari:
El fet que tinguis el blog obert també a Mont-ral ens permet, a través de les teves cròniques poètiques, conèixer aquest indret.
Publica un comentari a l'entrada