*
"Cull la primera poma", segons la cançó d'Angelo Branduardi. Ahir les pomes van ser a l'escenari: vermelles i grogues, ¿símbol?
També hi érem nosaltres: música i poesia. Adrià Targa ens va recitar uns poderosos poemes que li assenyalen el camí: potent, decidit, persuasiu. Recordeu aquest nom.
Pere Nolasc avançava pel passadís amb inoblidables interpretacions de viola, com una veu de primavera: l'entranyable himne d'Escòcia, tres moviments de Bach i El Cant dels ocells. "Musica recreat cor hominis", fa un tapís de la nostra catedral, malauradament retirat.
Els meus poemes, dits lentament, volien arribar al cor dels oients: "Amor undique floret", l'amor floreix arreu", deia un dels altres bells tapissos retirats. Hi apreníem vida, amb els tapissos; amb els poemes potser també.
Els dos joves tenen tota la vida al davant. Jo, darrere. Però les paraules i la música no tenen edat: es comuniquen amb els qui són receptius, a través dels segles.
Ahir vam collir la primera poma, acollits pels SS. TT. de Cultura en la persona del seu Director, Adam Manyé, i tutelats per la Institució de les Lletres Catalanes. Que així sigui per molts anys, per moltes primaveres, per llarg temps de poesia, per delicioses interpretacions musicals. La bellesa perdura en l'ànima, i la conforta.
*
*
*
Fotografia de Vicenç Roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada