NADAL - 3



Continuació.
Quarta cerimònia profana. La nit de Cap d'Any era una festassa. Venien amics i parents, es cantava, es bevia, es menjaven torrons i neules i es comptaven els raïms amb tota solemnitat. El meu pare tocava el piano. Els meus oncles ballaven a la russa, a la gatzoneta, amb aplaudiments generals.
Com que els dos pisos comunicaven, es ballava la conga amb una enorme serp de gent alegre.
Aquella nit ens disfressàvem, i allò encara va durar anys, perquè al meu sogre, ja gran, el van disfressar de princesa russa, amb una tiara platejada i un llarg vestit de vellut granat amb cua que tenia la meva mare, dels antics Carnavals. Hi havia a casa preciosos vestits de Carnaval: el de veneciana, de seda verda, amb el tricorni;el de Cleopatra, de gasa, amb un cocodril d'acompanyament, fet de cartró. D'abans de la guerra, als balls del Club Nàutic.
La iaia celebrava l'Any Nou, costum que jo conservo, perquè vaig viure amb ella des dels 11 anys. Feia penjar cintetes de seda de colors del llum del sostre i al final hi havia un petit obsequi davant de cada plat. Es plomaven les aus, es polien llautons i cristalls, tot brillava, com en certs passages de les pel·lícules de Bergman.
Els meus pares celebraven els Reis. La mare preparava pastes i vi bo per als patges, al menjador; i galledes d'aigua amb anís per als camells, al balcó. Hi havia un trasbals de sabates d'un cantó a l'altre, per dispositar els regals. Era postguerra. No teníem uns Reis esplèndids, però a nosaltres ens ho semblaven.
*
Vam créixer. Ells van morir. Nosaltres en som hereus.
*
Continuarà.
(Recordeu els Auster del primer capítol)


Aquarel·la de Carl Larsson.

Cap comentari: