Avís als 'modernets' pretensiosos: Paul Auster, ídol i mirall dels 'progres' mal entesos, té una dona d'ascendència noruega, Siri Huvstedt. Siri, al seu llibre "En llunyania", explica el Nadal viscut amb tota l'alegria que comporta la tradició en terres nòrdiques: allà cuina amb les seves germanes, es muden, ballen al voltant de l'arbre i un llarg etc. També a Nova York, on viuen ara. Ella considera necessària i fonamental aquesta estabilitat de la tradició, perquè és el que més endavant permet viure l'aventura.
Entre nosaltres, i ja fa alguns anys, resulta 'modern' dir pestes de Nadal. En tinc notables exemples. Així és com els nostres 'progres' de pega contradiuen l'ídol Auster i el seu entorn.
*
No necessito cap pretext. En tinc prou i sobrat amb la meva vida. De manera que durant alguns capítols, explicaré, en resposta a preguntes formulades, el Nadal que he viscut i visc.
*
1.
Primer, al fons de tot, hi ha la memòria. Per a mi, infant de postguerra i de temps fred, Nadal significava llum, calor, regals, acolliment, festa, diversió.
La meva mare muntava un gran pessebre en una habitació buida del pis que era el despatx dels Explosius. Folrava un angle de paret amb paper blau dibuixat de muntanyes. Amb un riu d'aigua corrent gràcies a un dispositiu alt que contenia l'aigua i una aixeta. Era molt riallera i animada, la nostra mare. Compassiva, generosa amb els necessitats.
Primera cerimònia senzilla: era el moment d'obrir amb tota solemnitat les grans caixes de fusta que arribaven al despatx amb els preciosos calendaris d'Unión Española de Explosivos, i que tothom venia a demanar. Tots nosaltres al voltant de les caixes amb olor de fusta i d'impremta, el meu pare ens feia gruar, ara traient un clau, ara fent palanca per treure'n un altre. Ell era així. Irònic i amb parsimònia. Li agradaven les festes, com a una criatura. Els donava solemnitat.
Continuarà.
Collage OX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada