LLUNA D'AVUI

*

La lluna venia, la lluna rodava, /
la lluna d’avui serà lluna blava:/
la lluna fa el ple, segona vegada./
Desembre lunar, desembre s’acaba,/
un any que se’n va i un altre fa entrada:/
la vida també comença manyaga,/
però quan es fon no hi ha retornada./
La lluna, que ho veu, fa trista la cara./

*

*

*

Blue moon. Petit collage d'OX.

EL REI DAVID

*

Com que ahir va ser sant David, rei de la meva devoció i músic -aquell que es va inventar “Las mañanitas”, ¿recordeu?-, us presento aquest àngel que l’acompanya sempre, perquè el rei no es perd ni una festa. Allà on hi ha gresca, ja el teniu ell i arpa cantant i fent ballar.

Ara David, segon rei d'Israel, passa uns dies en una casa de Betlem, no pas a la cova ni a l’hostal, sinó amb un antic amic seu, Jonatan, que té casa a diverses ciutats de l’Orient Mitjà. Perquè com és ben sabut, David és gai i Jonatan un dels homes que se l’estima més, segons expliquen els llibres sagrats. De reis en corren molts, pel poble, en aquests dies d'hivern.

De lloc a Betlem no n’hi va haver per a Josep i Maria, però quan Jonatan va saber el naixement del nen i les precàries condicions de la cova, va córrer al portal amb David i de seguida els va convidar a casa seva amb el nadó. David li va compondre al petit una non-non i l’àngel ajudava Maria, que era una mare novella i atabalada. Es quedaren uns dies a casa de Jonatan mentre Maria descansava i Josep feia els tràmits d’empadronament. Allà no els va faltar bon menjar i una exhibició de salms ballats i cantats que era la delícia dels exèrcits celestials flotants. Josep va aprendre a ballar, també, i tots quatre homes feien un goig que enamorava.

*

*

*

Nadaleta-collage d'OX.

NADALETA AMB CUA

*
La nena escriu la carta, /
el nen salta viralta, /
la galta, /
el mico se la mira, /
el rei sembla que arriba, /
Palmira; /
el porc està ben gras /
i l’ós li va al ‘detràs’ (1). /
tras, tras. /

Ja corren els camells /
que porten els farcells, /
Saumells, /
farcells plens de joguines, /
¡i s’han deixat les nines!, /
pamplines. /

Amunt cap als balcons, /
ompliu els sabatons, /
¡ ... ons ! /

El rei m’ha saludat /
i jo l’he retratat, /
carat. /
*
(1) Català occidental. Per exemple: “El detràs de la Puríssima”, nom de carrer a una important ciutat del sud.
*
Lo Gayter del Balcó.

HISTÒRIES DE LLAMÀNTOLS - 3

*

Cada vegada que el cavall Bernat sorprèn el llamàntol Ostixec llegint a la millor butaca de la casa, l’estira per una mordassa, el rebat per terra, li fa caure els llibres i el deixa baldat.

El cavall Bernat considera que tantes comoditats no són pròpies per a una bestiota amb closca com aquesta, que pot foradar la tapisseria del moble.

Nosaltres pensem que és gelosia perquè Bernat no troba sofàs ni butaques a la seva mida i ha de jeure a la palla. A més, quan Bernat ens ha demanat un llibre, arriba al final i se’l menja; hi té tirada, perquè Bernat és descendent del cavall que tenia Joan Evangelista a l’illa de Patmos, quan aquell delicat minyó es va menjar el manuscrit que li va donar l’àngel.

El llamàntol Ostixec sap que no té l’empenta suficient per heure-se-les amb el cavall Bernat, però com que amb les fortes mordasses procura mossegar-li els morros tan delicats, el cavall s’hi mira una mica abans d’atacar. De totes maneres li hem hagut de penjar un picarol per advertir Ostixec de la presència de Bernat quan estira el coll per la finestra oberta.

*

*

*

Collage d'OX.

AFEGIT

*
Ens va recomanar l'autor del pessebre blogaire que indiquéssim quina era la nostra figura. Són l'angelet d'aletes blanques i coroneta que volta per l'esquerra, dalt de la cova.
Perdó per l'oblit, Mon.

EL PESSEBRE DE LA GARROFA

*

No he fet mai "Els Pastorets", però ara, per allò de tornar-se com canalla, m'he afegit a tota una colla d'actors a petició i amb la direcció de LA GARROFA DE MONT-ROIG.

Per tal de col·laborar a la difusió d'obra tan magna com la que ha fet l'amic, intento passar les imatges aquí, en el benentès que com que no he passat mai un youtube ni similar, pot ser que no es vegi res. En aquest cas, algú m'ensenyarà a fer-ho millor.

LES PETITES MEMÒRIES

*

Com que s’acaben els dies de l’any s’han d’aprofitar.
Aprofitada està la safata on exposem les felicitacions de Nadal en paper. Fins dalt. Ens agrada la petita frase ritual, o la carta que dóna notícies de parents i amics que intenten explicar tot un any de vida: ens els fa presents, hi pensem, ens concentrem al moment de llegir la carta, fem memòria per a nosaltres i per als fills: “¿sabeu? són aquells que... “ o bé: “fixa’t ja si s’han fet grans aquests nens...” o “ aquests han canviat de casa; recordeu que són fills de...” i així es va teixint tota una trama familiar que convindria tenir present, encara que és cosa impossible.

George Steiner afirma que som escriptors perquè volem ser immortals (res de nou, això ja ho sabem). I continua dient que moltíssima gent, a Londres, només tindrà la memòria i immortalitat que li donaran figurar a la guia de telèfons, perquè el Museu Britànic les guarda totes (¡).

Llegim, llegim, ara que encara podem escriure.

*

*

*

Nadaleta-collage d'OX